Spence

JOB MARKET SIGNALING


Aquest és probablement el treball més conegut de Spence. Es tracta d’un model d’educació en el mercat de treball. S’estudia com els treballadors poden utilitzar els seus nivells d’educació com a mitjà per enviar una senyal als empresaris.
Per a Spence, però, la informació és deficient o al menys limitada.

A la majoria de mercats de treball l’empleador no està segurde la productivitat que es capaç d’aportar l’individu que es contracta, i a vegades el contractat necessita temps per aprendre les capacitats productives, siguent així la contractació una decisió d’inversió sota incertesa, ja que no es coneixien aquestes capacitats. Per tant podem comparar el contractar com a una loteria on no saps la productivitat que serà capaç d’aportar l’individu contractat. Elque determinarà l’evaluació de la loteria dels individus seran les seves característiques observables, com la raça, el sexe, l’educació… en definitiva el que determina la seva imatge. En aquest punt, hi ha alguns atributs que són alterables, com pot ser l’educació, on s’hi pot invertir, o inalterables, com pot ser la raça. Pero aquí l’autor es refereix als atributs inalterables i observables comels índexs, els quals elabora un temps després d’haver contractat a un empleat i veure les seves capacitats productives, jutnament amb les senyals. A partir d’aquí, a través dels índex i les senyals dels individus amb certs atributs a la seva imatge, l’empleador de la loteria farà una valoració subjectiva de cada individu. Es poden considerar com uns paràmetres.

Desde el punt de vista com sil’empresari fos neutral al risc, per cada conjunt de senyals i índexs als que s’enfronta l’empleador s’obté un producte marginal esperat per a una parsona que té uns atributs observables. Això es pren com el salari ofert als sol.licitants amb aquestes característiques. El sol.licitant no pot fer gaire res amb els índexs, pero si que pot manipular les senyals, ja que són alterables. Aquests ajustoscomporten uns costos en alguns casos, els anomenats costos de senyalització, com és el cas de l’educació. L’individu intervindrà en educación si no hi ha suficients beneficis segons lo definit per l’escala salarial oferta. Llavors els individus seleccionen les senyals per tal de maximitzar la diferència entre els salaris oferts i els costos de senyalització.
Un supòsit crític és que una senyal nodistinguirà un candidat d’un altre, a no ser que els costos de senyalització esitguin correlacionats negativamente amb la capacitat productiva. Ja que si aquesta condició no es du a terme, tothom invertiria en la señal de la matiexa manera i no es distinguiria sobre la base de la senyal. Per tant partim de la hipotesi que els costos de senyalització estan correlacionats negativament amb laproductivitat, cosa que significa que una característica que pot ser una senyal respecte a uns tipus de treballs, però no respecte a altres.

És evident que hi ha retroalimentació informativa per l’empresari amb el temps. Com la informació es presenta en un nou mercat per l’ocupador a través de la contractació i seguir les capacitats productives pel que fa les senyals, les creences probabilístiquescondicionals de l’empresari són ajustades.
És desitjable trobar una manera d’estudiar aquest bucle de retroalimentació en el mercat amb el temps.
El sistema serà estacionari si l’ocupador comenta amb creences condicionals probabilístiques que després d’una ronda no són desconfirmades per les dades entrants que van generant. Ens referirem a auqestes creences com l’autoconfirmació.
Un equilibri desenyalització, per tant pot ser pensat com un conjunt de creences que generen els ocupadors que ofereixen escales salarials, les decisions de senyalització dels candidats, la contractació, i les noves dades del mercat en el temps que siguin consistents amb les creences inicials. Donada una escala salarial oferta, es pot pensar en el mercat com la generació, a través de l’optimització de les...