Stephen Hawking

Stephen Hawking

Biografia
Stephen William Hawking és un físic teòric, cosmòleg i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants fins avui han consistit a aportar teoremes respecte a les singularitats espacitemporals en el marc de la relativitat general, i la predicció teòrica que els forats negres emetrien radiació.
És membre de la Reial Societat de Londres, de l'AcadèmiaPontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units. Va ser titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge des de 1979 fins a la seva jubilació en 2009.
Hawking pateix una malaltia motoneuronal relacionada amb l'esclerosi lateral amiotrófica que ha anat agreujant el seu estat amb el pas dels anys, fins a deixar-ho gairebé completamentparalitzat, i ho ha forçat a comunicar-se a través d'un aparell generador de veu.

Investigacions
En el seu llibre Forats negres i petits universos i altres assajos, editat en 1993, va afirmar:
"La ciència podria afirmar que l'univers havia d'haver conegut un començament (...) A molts científics no els va agradar la idea que l'univers hagués tingut un principi, un moment de creació"
"En l'universprimitiu està la resposta a la pregunta fonamental sobre l'origen de tot el que veiem avui, inclosa la vida"
Stephen Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l'univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el Big Bang i un final dins de forats negres. Semblants resultatsassenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el tempsimaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.

Forats negres
En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzód'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitjà de l'efecte túnel quàntic.
En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure'ls i que probablement esnecessita una teoria quàntica de la gravetat.
L'horitzó d'esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja res no es pot escapar, on la llum orbita el forat i és el límit estàtic, a l'interior del qual ja només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'ergosfera és la part que queda per fora de l'horitzó d'esdeveniments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèriaque cau a un forat negre usualment forma un disc d'acreció.
El 1971 Stephen Hawking va demostrar que la suma de les superfícies dels horitzons d'esdeveniments d'una col·lecció de forats negres mai no pot disminuir, fins i tot si xoquen entre si o es fusionen. Aquesta llei és notablement semblant a la Segona Llei de la Termodinàmica, si fem equivaldre aquestes àrees dels horitzons d'esdeveniments al'entropia. Com que els forats negres són objectes de temperatura zero, ell suposava que els forats negres tenien entropia zero. Si aquest fos el cas, es violaria la segona llei de la termodinàmica, ja que quan la matèria entraria en un forat negre hi hauria una disminució de l'entropia total de l'univers. Per tant, Jacob Bekenstein va proposar que un forat negre ha de tenir una entropia i que...