Stuart Mill

JOHN STUART MILL

1- Introducció.

El pensament de John Stuart Mill (Londres 1806 – Avignon 1873) és ampli i difícil de sintetitzar pel seu caràcter sistemàtic (la seva lògica està condicionada per la seva teoria del coneixement, que a la vegada determina les teories ètiques i polítiques); optarem per tant per donar una visió general del seu pensament a partir d’una divisió clàssica(teoria del coneixement, lògica, ètica i política) tot i ser conscients que deixem de banda aspectes cabdals del seu pensament (economia, teoria de la religió ...)

Tanmateix, si cal donar una visió general de l’obra d’aquest autor, el primer element a destacar és que ens trobem davant d’un d’aquells estranys exemples de filòsof que no es conforma amb l’activitat especulativa: al llarg de la sevavida Stuart Mill va desenvolupar una intensa activitat política compromesa, tot intervenint en temes tan diversos com ara l’atac al governador de Jamaica per la brutalitat amb que tractava la població negra, la defensa d’una política de reformes agràries a Irlanda, l’apropament a tesis socialistes en la defensa dels drets dels treballadors, feministes1 (va presentar a la Cambra dels Comuns unaproposta en defensa del dret a vot femení) i, fins i tot, ecologistes. És a dir, es tracta d’un pensador que creu fermament en la possibilitat de reformar la societat per fer-la millor, encara que, clarament, no es tracta d’un autor revolucionari, ja que el seu pensament no suposa en cap moment un trencament amb el model de societat en el que viu. De fet, el seu pensament no supera en cap moment elliberalisme i, de fet, és un defensor dels seus aspectes fonamentals (la llibertat individual, per exemple).

Pel que fa als antecedents del seu pensament s’han d’assenyalar, per una banda, la tradició empirista anglesa (més en la línia de Locke que no la de Hume), un coneixement crític del pensament de Kant (imprescindible a qualsevol autor contemporani) i, fonamentalment, el corrent utilitaristade Bentham i del seu propi pare, James Mill2.

La seva producció és molt àmplia però cal destacar les següents obres: Sistema de la lògica inductiva i deductiva (1843), Sobre la llibertat (1856) i L’utilitarisme (1863). De fet, aquestes seran les obres de referència al llarg d’aquesta exposició.



2- Epistemologia, lògica i ciència.
2.1 Coneixement i lògica:

El punt de partida de laepistemologia de Mill és obertament empirista: el coneixement no compta amb altres materials que els proporcionats per l’experiència, és a dir, els conceptes que trobem a la ment (i els noms) tenen com a únic significat les coses i els atributs (les qualitats) percebudes. Per tant, els límits del coneixement (i del llenguatge) són els límits de la percepció i, en conseqüència, el coneixement eslimita als fenòmens percebuts. Així, seguint a Hume i Kant, Mill afirma la impossibilitat del coneixement de les coses en si.

Tanmateix, i aquí segueix a Locke (i s’allunya de Kant i, per descomptat, de qualsevol posició racionalista) Mill rebutja tota classe de concepte a priori i qualsevol tipus d’innatisme. Les ciències es constitueixen a partir de l’experiència, inferint regularitats i lleisamb les quals comprendre i expressar la conducta de la naturalesa, ja es tracti de la naturalesa física com la humana.

Les ciències tenen com a objectiu la recerca de veritats i principis universals sobre els seus camps d’estudi respectius; aquestes veritats i principis són el resultat de generalitzacions a partir de l’observació de l’experiència . De fet, en última instància, tota veritat ésuna veritat empírica. Així, el conjunt de proposicions universals de les diferents ciències és el resultat de generalitzacions i inferències a partir de proposicions bàsiques, sorgides de l’experiència.

Analitzem el concepte d’inferència3. Segons Mill hi ha dos tipus d’inferència:

Inferències deductives: es tracta d’aquelles operacions en les que obtenim unes proposicions particulars a...