Surrealismo Y Cine

CONTEXTO

Barcelona, 2012. Manuel Delgado segons la Wikipedia “Manuel Delgado (Barcelona, 1956) és un antropòleg espanyol. És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i doctor en Antropologia per la mateixa universitat. Va realitzar estudis de tercer cicle en la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique donis Hautes Études, en la Sorbona de París. Des de 1986és professor titular d’antropologia religiosa en el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB). És director de les col·leccions “Biblioteca del Ciutadà” en Editorial Bellaterra i “Breus clàssics de l’antropologia”, en l’Editorial Icària. És membre del consell de direcció de la revista Quaderns de l´ICA. Actualment forma part de la junta directiva del Institut Catalàd’Antropologia. És ponent en la Comissió d’Estudi sobre la immigració en el Parlament de Catalunya. Ha treballat especialment sobre la construcció de les identitats col·lectives en contextos urbans, tema entorn del qual ha publicat articles en revistes nacionals i estrangeres” ha publicat 14 llibres i es professor a l’Escola EINA on imparteix l’assignatura Cultura Visual als estudiants de Segon Cicle deDisseny. Assignatura on proposa als seus trobar seqüències a films cinematogràfics que haguessin fascinat als surrealistes, als dadaistes o situacionistes, sota aquesta premissa les classes es succeeixen de seqüències que als alumnes els hi serveixen com exemple. El cinema està plé d’imatges importantíssimes que han de formar part de l’imaginari d’un dissenyador, imaginari indispensable; opinióque no semblen compartir els alumnes o almenys no ho demostren amb la seva assistència a classe, o l’aminorament de personal a mesura que avança cadascuna de les classe, la mitja es que de 45 alumnes matriculats, l’assistència es de 15 alumnes; l’assistència a les propostes fora de l’escola tampoc semblen tenir gairé exit, arribant a un segon récord de 5/45 alumnes en aquest cas una exposició deJuan-Eduardo Cirlot al Centre d’Arts Santa Mónica amb una posterior visita als bars que freqüentaven els surrealistes dels anys 30 i 40 que encara sobreviuen al centre Barcelona. 8/45 a la taula rodona de LIMEN a l’auditori del MACBA i 1/45 a la taula rodona de la Fundació Tàpies amb rècord de primer lloc 1/45. Als estudiants de disseny no els interessa la cultura visual? No els interessa el cinema?No els interessa el surrealisme que es una de les avantguardes més influents del s.xx? Es pot pensar que el professor està fent alguna cosa malament però segons afirma el mateix “és el primer any que em passa això, en vint anys que porto impartint aquesta classe”. Es pot haver donat un fenomen surrealista? Doncs, analitzem d’on ve i a on va el surrealisme. El surrealisme, en particular s’afiançasolidament en el periode d’entre guerres sent contemporani d’aconteixements socials, polítics, ciéntifics i filosofics d’importància fonamental. Moment en que les mases subalimentades es converteixen en consumidores de desitjos desorbitats, euforia dels despertars de tota guerra. Es fabricaren automóbils, l’avió, el ferrocarril, el cinema, la ràdio, els auriculars. Tot progressa molt ràpidament enaquest periode, excepte el coneixement de l’home, arrivant a ser un presoner de les màquines que fabrica.

“Els surrealistes no son polítics, ni sabis, ni filósofs, i molt escasament metges. Son poetes, especialistes del llenguatge, i es centrarán en aquest”1 Poetes, poetes que podrien equivaldre a mags que tenen la capacitat de transformar la vida i el món i per tant de transformar a l’home.Vet aquí una autentica revolució, la revolució més íntima del home, que fà posible una revolució poètica, primer amb la seva negació i després amb la seva superació. Lo real es algo distinto. Mientras, los surrealistes encuentran una situación provisional en los descubrimientos de Freud, dónde el hombre es a su vez razonador y durmiente. Las palabras empiezan a significar algo distinto....