Técnica Del Temple Al Huevo

Taller
3.

Tremp
a
l’ou.
 En
aquest
taller
anem
a
aprendre,
practicar
i
experimentar
amb
un
procediment
pictòric
 alternatiu
a
altres
técniques
de
més
ús
hui
en
dia,
com
són
l’oli
i
les
pintures
acríliques,

es
 tracta
d’una
técnica
que
presumeix
de
molts
anys
d’existència
i
que
utilitza
el
rovell
d’ou
com
 agent
aglutinant.
La
composició
bàsica
del
material
pictoric
és
rovell
d’ou,
aigua
destil·lada
(sempre)
i
colors
 pigments
en
pols
seca.
La
barreja
d’aquestes
tres
components
ja
permitix
obtindre
una
 pintura
totalment
apta
per
aplicar
en
suports
preparats.

 Existeixen
moltes
variants
de
tremp,
com
per
exemple
el
tremp
a
la
cola,
o
el
tremp
a
la
 caseïna,
però
en
aquest
taller
anem
a
estudiar
quina
és
la
diversitat
que
ofereix
el
tremp
d’ou,
donant
a
coneixer
i
animant
a
cada
persona
a
triar
la
varietat
que
millor
s’adapte
a
les
seues
 intencions.

 Abans
d’apronfundir
entre
les
posibilitats
de
fabricació,
la
seguent
recepta
és
la
que
es
 proposa
per
a
realitzar
l’exercici
del
taller
3:
 Exemple de recepta:

1 part de rovell d'ou. ---------------------------------------------

2 parts d'aigua destil·lada. --------------------------

½ part de vernís dammar.----------------------------------------

½ part de oli de llinosa ‘stand’, estandolitzat o espessit. -------

Més la carrega de pigments que ha de ser personal tenint present obtindre una barretja de proporcions equilibrades per no trobar-nos amb mals resultats com inesperats clivellaments.



 
 


Les
raons
per
les
quals
podem
triar
l’ús
d’aquesta
pintura
les
podem
trobar
entre
les
següents
propietats:
 ·
Gran
economia
dels
materials.
 ·
Amplia
gamma
cromàtica.

 ·
Acabats
molts
plans
i
llisos,
qualitats
óptimes
per
a
projectes
que
pretenen
aconseguir
 resultats
figuratius/realistes.
 ·
Técnica
amb
bona
capacitat
de
conservació
obtenint
cert
baix
grau
de
deteriorament.
 ·
Posibiltat
d’obtenció
de
diferents
graus
de
transparència
o
opacitat
posant
en
joc
l’eina
 de
la
veladura.
 
En
aquets
tercer
taller
el
referent
o
tema
per
pintar
serà
de
lliure
elecció
i
criteri
(procurant
 que
sempre
s’utilitze
un
model
del
natural
com
el
bodegó
per
exemple)
aleshores
cadascú
 podrà
i
haurà
de
posar
en
pràctica
les
coses
relacionades
amb
la
teoria
del
color
que
ha
apres
 en
els
dos
primers
tallers
mitjançant
una
nova
tècnica,
comprobant
així
que
el
comportament
del
color
es
similar
indistintament
de
la
tècnica
en
la
que
actua.
S’aconsella
pintar
més
sobre
 fusta
que
sobre
tela,
doncs
els
suports
més
estables
aseguren
la
conservació,
la
qual
cosa
vol
 dir
que
si
es
vol
pintar
sobre
tela
esta
haurà
d’estar
ben
tensada.
Així
mateix
ambdos
suports
 han
de
estar
preparats
per
poder
pintar
doncs
el
tremp
es
una
pintura
que
com
l’oli
no
deu
ser
aplicada
directament
sobre
el
material
(tela
o
fusta),
el
tremp
necesita
que
el
seu
suport
estiga
 imprimat.
 Acontinuació
es
presenta
la
descripció
d’algunes
variants
del
tremp
que
hem
citat

 anteriorment
i
que
són
completament
vàlides
per
a
qui
preferisca
canviar
de
recepta:
 Emulsions
d'ou
i
oli.
Produïxen
un
acabat
més
brillant
que
el
del
tremp
pur
(rovell
d'ou,
aigua
destil·lada
a
temperatura
normal
i
pigment).
Com
més
oli
i
vernís
s'afegeixi,
més
fort
és
 la
lluentor.
El
temps
d'assecat
és
més
incert
que
amb
el
tremp
pur,
però
aquestes
emulsions
 s'endureixen
més.
 Rovell
d'ou
i
oli
de
llinosa:
Aquesta
emulsió,
barrejada
amb
pasta
de
pigment
(barreja
de
 colors
pigment
amb
l’aigua
destil·lada),
produïx
una
pintura
que
pot
usar‐se
com
el
tremp
a
l'ou,
però
que
té
algunes
de
les
qualitats
dels
olis.
No
ha
de
barrejar‐se
més
d'una
cullerada
 (de
taula)
d'oli
amb
cada
rovell
d'ou;
una
quantitat
major
fa
enganxosa
(apegalosa)
l'emulsió.
 Es
pot
fer
una
emulsió
menys
grassa,
amb
menys
oli.
El
mateix
que
amb
el
tremp
a
l'ou,
 aquesta
emulsió
ha
de
barrejar‐se
amb
el
pigment
en
pasta,
en
proporcions
aproximadament
 iguals.
...