técnicas artísticas

10.4 Tècniques
ESCULTURA
Els processos escultòrics més habituals són la talla i el modelatge, encara que cal afegir-hi també els processos de fosa. Els uns i els altres fan possible l’execució d’imatges i peces escultòriques en qualsevol tipus de material: pedra, marbre, fusta, ferro...

El modelatge.
Es característic d’un procés escultòric que utilitza materials tous (fang, cera,plastilina) i que es realitza afegint matèria a poc a poc.
Si es vol traslladar el model realitzat en fang a un material perdurable i indeformable s’utilitza el procés anomenat buidatge. En primer lloc es realitza un negatiu amb un motlle de la imatge que es vol repetir. El motlle s’omple amb materials diversos (el fang, que després es cou es la terracota => terra cuita; guix, ciment...). Un cop forjatel material, es trenca el motlle.

La talla
És el contrari que el modelatge, perquè suposa l’eliminació de material fins a la configuració del volum i la forma de la imatge. Naturalment és un procés que utilitza materials durs (pedra, marbre, fusta, etc.). L’execució implica certa complexitat. Es pot tallar directa o indirectament (amb un seguit d’instruments i eines com ara el puntòmetre).Aquest mecanisme permet traslladar directa i simultàniament les mesures del model, mitjançant unes barres de ferro que serveixen de guia a l’escultor per anar desbastant o eliminant el material que sobra fins que hi aflori la imatge del bloc.

La fosa
S’utilitza quan s’injecta en un motlle el material líquid fos al foc o liquat amb aigua, com el cas del bronze, el ferro, del ciment, del plàstic,etc.
En el cas del bronze (coure + estany) s’utilitza un procés similar al del buidatge, mitjançat el mètode anomenat de la cera perduda. La figura es modela en cera i es cobreix amb un motlle en negatiu d’un material que suporti la calor. A aquest motlle se li obren dos orificis, un a la part superior i un altre a la inferior: pel superior es vessa el bronze fos, i per l’inferior surt la cerafosa. Un cop es refreda el bronze, ja pot trencar-se el motlle. Després la peça es llima, es poleix i el perfila.
La fosa del ferro requereix calor constant, que estovi el metall i aigua contínua per sobre per poder-lo modelar. La fosa sobre motlles s’utilitza també amb metalls preciosos.

Policromia
Un últim pas en el procés escultòric és l’aplicació de color a la peça, cosa que ha estathabitual a molts moviments artístics. El procés més utilitzat és aplicar el color directament sobre la superfície, amb tècniques al tremp o la cera, i posteriorment, envernissar-la. Succeeix però, que és una policromia molt poc duradora perquè la desgasta la humitat, la llum i altres agents, i per aquesta raó, s’ha perdut.
En el cas concret de la fusta, s’utilitzen tècniques especials com l’estofamenti l’encarnat.

L’estofament
Es tracta d’una tècnica consistent en raspar el color aplicat sobre una superfície prèviament daurada (amb pa d’or) fent dibuixos de manera que aparegui l'or situat per sota. Va ser molt utilitzada des del segle XVI, sobre tot en talles policromades per imitar vestimentes sumptuoses.

L’encarnat
Es fa servir en la policromia de les zones nues de les imatges.Consisteix a aplicar el color sobre les superfícies, que prèviament s’han recobert de guix, amb la finalitat d’augmentar la consistència tàctil d’aquestes zones despullades.

PINTURA
La pintura es compon de dos materials bàsics: uns pigments de color i un material de suport.
Els suports més habituals són parets, teles, fusta i paper, qualsevol superfície sòlida que pugui ser pintada. Cada suportté les seves pròpies condicions, i s'adapta millor a unes tècniques que li són pròpies. Des del Renaixement el suport més utilitzat és la tela, que acostuma a ser de llenç, de cotó o de cànem. El paper és apte per al guaix, l'aquarel·la i el dibuix.
Les tècniques es diferencien pel tipus d'aglutinant de la pintura, la forma de fixar-la al suport i les qualitats plàstiques del suport. Les més...