Tales

Les dades biogràfiques de Tales de Milet són una barreja d'opinions, fets atribuïts a la seva persona, i cites amb més o menys grau de versemblança, recollides de diversos autors d'èpoques bastant posteriors, reinterpretats i exposats a la llum de la mentalitat del narrador.
Aquestes néixer a la ciutat de Milet (grec: Μίλητος, turc: Milet) aproximadament en l'any 624 a. C., una antiga ciutat enla costa occidental d'Àsia Menor (en el que actualment és la Província de Aydın a Turquia), prop de la desembocadura del riu Menderes. La majoria dels historiadors ho presenten com genuí milesio (encara que, segons Diògenes Laerci, doxógrafo grec, va ser admès a la ciutat jonia de Mileto, a la vora del Mar Egeu, després de ser expulsat de Fenícia juntament amb Nileo). Nascut o no a Milet, ésinqüestionable que va residir en aquella ciutat, i que va ser allí on va desenvolupar la seva filosofia, les seves investigacions científiques i les seves intervencions polítiques.
Va ser fill d'Euxamias (o Examio) i de Cleobulinas (o Cleóbula), i hauria tingut ascendència fenícia. Com que els jonis comerciaven freqüentment amb Egipte i Babilònia, és probable que Talis visités el primer en alguna etapade la seva vida, i allà podria, d'una banda, haver rebut ensenyaments dels sacerdots, que registraven amb molt zel tot esdeveniment astronòmic o meteorològic excepcional per motius religiosos i que posseïen, per tant, copiosa informació al respecte; i, de l'altra, haver adquirit coneixements matemàtics, que els egipcis havien desenvolupat a un nivell pràctic amb la finalitat de mesurar idelimitar les parcel•les de terra els límits solien esborrar amb les contínues crescudes del riu Nil. Podrien haver estat condeixebles seus Soló i Ferècides de Siros, i una font el vincula amb Pitàgores, a qui hauria recomanat viatjar a Egipte i educar amb els sacerdots de Memfis i Dióspolis, però aquestes dades en absolut són fiables, ja que provenen de fonts molt allunyades de l'època de Tales. Delsbabilonis va poder també haver obtingut coneixements científics. Sí que és més segur que el filòsof Anaximandre hagi estat el seu deixeble, així com Anaxímenes el d'aquest.
Tant Heródoto (I, 170) com Diógenes Laercio (I, 25) ho assenyalen com un savi conseller polític de jonis i lidios.
Entre les anècdotes que de Tales s'expliquen, refereix Heròdot (I, 75) que va aconseguir desviar el riu Halysperquè fos creuat per l'exèrcit de Creso (Heródoto mateix descreu d'això, però moderns especialistes no descarten del tot la seva veracitat). Aristòtil, per la seva banda, compta en la seva Política (I, 11, 1259) com una vegada que, havent-se-retret la seva pobresa i la seva falta de preocupació pels assumptes materials, i després d'haver previst, gràcies als seus coneixements astronòmics, que hauriauna pròspera collita d'olives a la següent temporada, va comprar durant l'hivern totes les premses d'oli de Milet i Quíos i les va llogar en arribar l'època de la recol•lecció, acumulant una gran fortuna i mostrant així que els filòsofs poden ser rics si ho desitgen, però que la seva ambició és ben diferent. Potser l'anècdota més coneguda de Tales és aquella que ens fa Heròdot: que va predir alsjonis l'any en què succeiria un eclipsi solar (el que des de 2005 se sap que va ser pel coneixement d'un cicle d'eclipsis babilònic), cap a l'any 585 a. C. L'eclipsi va ocórrer, en efecte, enmig d'una batalla, el que va portar als contendents a aturar ia avançar un acord de pau, per temor que l'esdeveniment fos una advertència divina. També és molt conegut el que explica Plató: que, en caure Talsen un pou mentre mirava el moviment de les estrelles, una camperola tràcia es reia mentre el filòsof s'excusava dient "que tenia ànsies de conèixer les coses del cel però que el que estava ... just als seus peus se li escapava "5
Apolodoro, si Cronologia, afirma que va morir a l'edat de setanta-vuit anys; Sosícrates, que va morir en l'olimpíada LVIII, a l'edat de noranta anys. Actualment...