Tanhäuser

TANNHÄUSER
de Richard Wagner

Cal saber que…

Wagner utilitza en els llibrets de les seves òperes llegendes medievals diverses. És aquest un dels motius que l’associen al moviment romàntic propide la seva època. També, la conclusió a la que s’arriba al final de l’obra: L’amor ens cura, l’amor ens salva l’esperit.

Aquesta òpera que veurem és composta entre 1843-44 i estrenada al 1845,quan Wagner tenia 32 anys; és considerada obra de joventut.

La manera musical com descriu els paisatges i les ambientacions, i el seu domini de la instrumentació (ampliant l’orquestra convencional,especialment en la secció de vent-metall fins i tot inventant-se models de tuba posteriorment) i també l’ampliació exhaustiva de la tonalitat (utilització d’escales cromàtiques habitualment), i hatingut molta influència en els compositors del segle XX, especialment en els compositors -i guionistes- de pel.lícules.

Personatges

Venus versus Elisabeth: amor carnal versus amor espiritualVenus és la deesa de l’amor.

Elisabeth és una jove que viu a Wartburg, on se celebra un concurs de poesia sobre l’essència de l’amor. Està enamorada (nosaltres diríem “de veritat”) de Tannhäuser i enalguns moments és corresposta. Elisabeth també és, i Wagner juga amb això, el nom d’una santa molt de moda entre els poetes alemanys de la seva època.

Tannhäuser és un trobador (músic i poeta quecantava en les corts medievals) i és el protagonista de l’obra.

Argument

Tannhäuser és a la muntanya de Venus i porta amb ella un munt de dies, allitant-se. Està avorrit i marxa a Wartburg, on secelebra un torneig de poesia en el que vol participar i on també hi ha Elisabeth, que està enamorada de Tannhäuser, i ell sembla que s’enamora també d’ella.

Però, quan participa en el concurs, noho fa amb una poesia sobre l’amor complet, sinó sobre l’amor de Venus, que és el sexual. Tothom vol matar-lo, però Elisabeth el salva, el castiguen a anar a Roma, on hi ha el papa, a demanar que se’l...