Tarraco

1. INTRODUCCIÓ
L'antiga ciutat romana de Tarraco es localitza en l'actual Tarragona, al sud de Catalunya, en un promontori situat sobre el mar al costat de la desembocadura del riu Francolí. Ja des d'un primer moment, la seva posició a la vora del Mediterrani li va conferir un paper històric destacat. L'actual ciutat de Tarragona és l'hereva de l'antiga ciutat romana, no només per les restesmonumentals que es conserven del seu destacat passat, sinó també perquè és la base sobre la qual es van establir la Tarragona medieval, la moderna i la contemporània.
La ciutat de Tarraco va ser obra dels Escipions; sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la península, a través del port de la ciutat, l'any 218 aC en el marc de la confrontació bèl•lica pel control de la Mediterràniaentre romans i cartaginesos, l'anomenada Segona Guerra Púnica. Es creu que va existir un assentament ibèric abans que els romans fundessin Tarraco i posteriorment conquerissin la península.
Gràcies als estudis arqueològics, Tarraco és avui dia una de les ciutats romanes més ben conegudes tant en la seva configuració urbana com en els seus monuments públics on podem trobar tots els elementsessencials d'una ciutat romana: muralles guarnides de torres, aqüeductes, fòrums, teatre, amfiteatre, circ, etc., fins a l’actual port, una prolongació de l’antic espigó.
L'àrea dels habitatges de la ciutat es va organitzar seguint traces octogonals, encara que se sap poc sobre les dimensions de les insulaes, conjunts de cases, i dels habitatges privats. A la zona inferior es situava el fòrumcolonial, el teatre i, a fora dels murs, l'amfiteatre. A la terrassa superior s'ha pogut documentar un conjunt públic monumental format per l'àrea de culte, la plaça, el fòrum provincial i el circ.

A continuació explicarem detalladament alguns dels recursos més importants que formava l’antiga ciutat de Tarraco.
2. L’AIGUA A TARRACO
2.1. AQÜEDUCTES
Tarraco va disposar d'almenys dosaqüeductes que van proveir d'aigua potable a la ciutat. Un exemple d'aquest tipus de construccions és el monument que es coneix actualment com aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable, nom que rep de la llegenda, que diu que el diable el va construir una nit per guanyar una aposta on una donzella es jugava l’ànima.

Aquest aqüeducte es va construir al segle II, en l'època de Trajà. Està situata quatre quilòmetres al nord de Tarragona, i subministrava aigua del riu Gayá a l'antiga Tarraco. Té 217 m. de longitud i 26 m. d'alçada i està format per dos ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el superior), units sense morter algun. La funció d’aquests és la de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització.
2.2. TERMES
Les intervencions arqueològiquesdels darrers anys a la part baixa de Tarragona han tret a la llum diverses estructures de banys, tant privats com públics. Destaquen les termes públiques localitzades al carrer d'Apodaca (s. I d.C.) i, sobretot, les grans termes del carrer de Sant Miquel de model imperial (s. III d.C.).
Les termes tenien banys i instal•lacions esportives. Els romans consideraven que era bo suar abans derentar-se, i per això els clients anaven primer a la palestra, un gimnàs a l’aire lliure. Les activitats físiques que més agradaven eren la lluita, el boxa i els jocs de pilota. Els que no volien fer esport s’estiraven al sol o suaven a la sauna.
Després, els romans anaven d’un bany a l’altre. Com que havien suat molt, començaven sempre amb un bany calent al caldarium, així el cos no es refredavamassa ràpid. Després passaven al tepidarium, la piscina d’aigua tèbia, i acabaven amb un seguit de banys al frigidarium. Aquest bany refrescant els tonificava el cos.
Les termes oferien diversos serveis als banyistes. Els barbers tallaven els cabells i la barba. A les termes més grans els clients podien fer una migdiada a les sales de descans. N’hi havia que jugaven a daus o parlaven de...