Telefonía móvil y su problemática

La telefonia mòbil suposa algun tipus de risc per la societat?
Des del primer aparell de telefonia mòbil creat l’any 1983 per l’enginyer de Motorola, Rudy Krolopp1, fins l’actualitat, la tecnologia d’aquests terminals ha evolucionat molt. Quan es va generalitzar el seu ús durant la dècada dels 90 del segle passat, en un principi tot semblaven beneficis per la societat.
Tot i així, a mitjand’aquesta mateixa dècada, alguns especialistes en tecnologia i medicina, i algunes organitzacions de salut es van començar a plantejar la possible existència d’efectes perjudicials derivats de l’ús dels dispositius mòbils. Aquest possible efecte danyí per la salut es derivava de les ones electromagnètiques que circulen com a input (entrada) i output (sortida) del mòbil. Aquestes senyals provenen o esdirigeixen cap a les antenes de telefonia que distribueixen la senyal per mitjà de les mencionades ones electromagnètiques i fan possible la comunicació entre els diferents telèfons, tant de trucades com de missatges.
Més endavant, a mesura que va evolucionar la tecnologia en els telèfons mòbils, es van afegir encara més senyals d’ones electromagnètiques que hi circulaven; aquestes han estat lessenyals de Internet mitjançant les tecnologies Wifi i 3G i també la de Bluetooth2 (per mitjà de la qual es pot compartir informació entre diversos terminals).
Les ones electromagnètiques són el mode de propagació de la radiació electromagnètica per l’espai, concretament per l’aire. Que gran percentatge de la població tinguin telèfon mòbil i que el planeta estigui ple d’antenes creadores,repetidores i receptores d’aquesta senyal, fa que les persones estiguem constantment en contacte amb aquestes ones. Aquest fet, com ja hem comentat, ha estat un tema de controvèrsia des de mitjan de la dècada dels noranta, ja que diverses organitzacions i associacions, tal com comentarem durant el treball, s’han posicionat en contra dels aparells de telefonia mòbil, ja que el posen com a culpable de certsprocessos cancerígens en l’organisme humà i, fins i tot també de provocar esterilitat als homes que porten l’aparell a la butxaca dels pantalons durant un període de temps molt prolongat.
1 Rudy Krolopp és considerat el pare dels telèfons mòbils ja que va ser l’enginyer que va dissenyar el primer aparell de telefonia mòbil sota la marca per la qual hi treballava, Motorola.
2 Les senyals Wifi, 3Gi Bluetooth també funcionen amb ones electromagnètiques com les habituals del telèfon mòbil, tot i que cadascuna te diferencies pel que fa potencia, freqüència i intensitat de la senyal.
Tot i aquestes acusacions, altres experts ho neguen, tal com també comentarem més endavant.
Per tant, l’ús dels telèfons mòbils, i per tant, la seva conseqüent exposició de la persona a les oneselectromagnètiques, suposa un risc per a la societat? I la pròpia societat ho concep com a tal? Com arriba aquesta informació a la societat?
L’organisme més important que s’ha pronunciat respecte el tema en qüestió, sobre la possibilitat d’efectes cancerígens de les ones electromagnètiques derivades de la telefonia mòbil, és l’OMS (Organització Mundial de la Salut) que degut a les peticions ciutadanes, vacomençar a estudiar el tema al 1996 i té previst realitzar durant el 2012 una avaluació formal de totes les dades obtingudes a partir dels diversos estudis duts a terme durant aquest període. Tot i així, al llarg dels últims anys ja ha començat a aportar certs resultats i dades. Segons aquestes dades, l’exposició a les ones electromagnètiques a curt termini té uns efectes gairebé nuls e imperceptibles, jaque només escalfen els teixits de la pell, i degut a la temperatura corporal del ésser humà, el seu efecte no repercuteix en la salut.
El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) ha fet un dels estudis més importants fins ara respecte si el mòbil augmenta el risc de contraure càncer (en concret de cap i de coll) a les persones que l’utilitzen. Tot i que han deixat clar...