TEMA 1

TEMA 1: DRET I HISTÒRIA
El Dret Romà es crea a través de la família. Les famílies són el nucli essencial del dret romà i aquestes donaran lloc a les formes jurídiques i a la creació de l’Estat-Ciutat.
Les famílies s’ajuntaren entre elles donant lloc a grups gentilicis (grups de persones que provenen d’un tronc comú).
Per altra banda, Roma es caracteritza per ser una societat classista.Destaquen dos tipus de classes:
Patricia: tenien una alta consideració i eren el qui manaven.
Plebeus: persones lliures sense cap tipus de consideració. Són persones de segon ordre.
EVOLUCIÓ JURÍDICA
1. ÈPOCA PRIMITIVA O ARCAICA (? aC A 367 a.C)
El seu inici és indeterminat i perdura fins que es promulgaren les Leges Liciniae Sextiae (any 367 aC).
El sistema polític del moment fou la monarquia, quees basava en la figura d’un rei que dominava tot el grup, i els inicis de la República.
Característiques del dret arcaic:
Dret formalista: es basa en un ritual establert. Aquí la voluntat no té cap tipus de valor.
Patriarcal: basat amb la família. Anava dirigit a la cèl·lula familiar, el pater familias que tenia la capacitat de manar i jurar.
Exclusiu de la civitas: dret únic dels ciutadansromans. Els estragers i esclaus quedaven exclosos.
Tradicionalista: va sorgir contemplant els costums dels avantpassats. Es basa amb els Mores Maiorum.
Fonts de procedència del dret arcaic:
1. Moreis Maiorus: costums dels avantpassats.
a. IUS: el que els déus consideren ben fet.
b. RES: part de lliure actuació que els déus deixaven fer.

2. Ius quirtum: primeres normes que es van anar creantquan van començar a viure amb societat. És el dret civil primogènit.
3. Llei de les XII taules: són 12 taules de bronze on escrivien les normes. Foren les primeres normes escrites. Aquestes sorgiren de les confrontacions entre els plebeus i patricis. El triomf dels plebeus va fer que aquests exigissin tenir les normes escrites.
4. Leges comitiales: eren les lleis que s’aprovaven en lesassemblees del poble.
5. Plebiscita: reunió del plebeus on promulgaven les seves pròpies lleis.


2. ÈPOCA PRECLÀSSICA (367 aC-27 aC)
Època que va des del final de l’època anterior fins el Principat (instaurat per August). Destaca:
A nivell polític: apogeu de la República.
Destaquen les magistratures: càrrecs i conjunt d’atribucions que exercia un ciutadà romà; patricis, on realitzava determinadesfuncions relacionades amb l’administració. El seu mandat solia durar 1 any.
A nivell jurídic: La Interpretatio de los juristas. Es crearen conceptes jurídics fonamentals gràcies a l’evolució de la Societat.
LA INTERPRETATIO DELS JURISTES
Els primers juristes van pertànyer al Col·legi Pontificat.
Funcions dels juristes:
CAVERE: consells sobre negocis jurídics volien evitar la ineficàcia (EX:testament).
AGERE: direcció tècnica del plet (no intervenció com a advocat) s’hi dediquen els oradors.
RESPONDERE: Dictàmens sobre qüestions tècniques
Característiques:
Introducció d’un mètode dialèctic
Jurisprudència laica i lliure
Formalisme
Durant l’època preclàssica apareix el denominat IUS CIVILE com a resultat de l’evolució de la societat i és reemplaçat i perd força el Ius Quiritum.
El IUSCIVILE s’aplica a aquells que ostenten la categoria de ciutadans romans i està format en els seus orígens per la interpretació (interpretatio prudentium) que els juristes feien de les costums dels avantpassats (mores maiorum) i de la llei (XII taules).
Per altra banda, es crea el IUS HONORARIUM.
El IUS HONORARIUM el crea el Pretor amb el propòsit de corroborar, suplir i corregir el dret civil. ElIus Honorarium es manifesta a través de l’edicte i el Pretor ho pot modificar.
Pels estrangers es creà el IUS GENTIUM. Són les normes e institucions jurídiques reconegudes a les relacions entre estrangers o entre aquests i els ciutadans romans. Aquest deriva de les relacions comercials entre els diferents pobles.
Característiques del dret preclàssic:
Són regles flexibles
No solemnes
Basades...