Tema 2, Resum Geografia

2.1. EL RELLEU EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
2.1.1. El relleu i les aigües: Catalunya -> país petit (31.904 km2), territori accidentat, contrastos: muntanyanes abundats i planes escasses. Dos sistemes muntanyosos:
- Sistema Pirinenc: ocupa tercera part. Nord en direcció oest-est fin al mar, al cap de Creus. Poc poblat i gran reserva d’espais naturals.
Pirineus axial (3000 m): roquesantigues (esquists i granit), paisatges alpins (Alps).
Prepirineu (2000 m): roques modernes (calcàries) i fisonomia mediterrània.
- Sistema mediterrani: paral·lel costa, cap de Creus fins delta Ebre. Doble alineació de muntanyes:
Serralada Prelitoral (1500m): A l’interior. Seguit de massissos, roques de diverses edats i naturaleses (esquists, conglomerats i calcàries).
Serralada Litoral(500-1000m): Costa. Serres i massissos més antics de materials diversos (esquists, granits i calcàries).
Depressió prelitoral: Entre serralades Litoral i Prelitoral. Serrats (cadena de muntanyes poc elevades.) petits, valls i torrenteres gràcies a la erosió dels rius.
Plana Litoral: entre lSerralada Litoral i mar. Es concentra la població.
Depressió central: entre Prepirineu i sistema Mediterrani.Conques d’erosió (Depressió excavada per l’acció erosiva dels cursos fluvials), altiplans i planes. Gran zona agrícola i amb ciutats.
Serralada transversal: Connecta Pirineus i sistema Mediterrani. Serres i fossa volcànica d’Olot.
Xarxa hidrogràfica: Xarxa natural formada per un determinat conjunt de conques fluvials.
Règim hidrogràfic: Evolució del cabal d’un riu o d’una conca hidrogràficadurant un cicle anual.
Les xarxes hidrogràfiques:
- Els rius de la xarxa pirinenca són els més llargs i més cabalosos. S’originen al Pirineu i es desguassen a l’Ebre, a través del Segre. El seu règim hidrològic és nivopluvial, és a dir, està condicionat per l’acumulació de neu a les capçaleres i per l’aportació d’aigües durant l’època del desgel.
- Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània neixenal Pirineu, tenen un recorregut mitjà o llarg i desemboquen al mar. El seu règim és pluvial, és a dir, depèn de l’aportació d’aigua durant les estacions.
- Els rius de la xarxa mediterrània neixen a la Serralada Prelitoral o Litoral (són rieres o torrents) i són rius molt curts i de poc cabal que desemboquen al mar. Originen inundacions.
Ebre: se situa a la Serralada Cantàbrica, s’obre pasentre la Serralada Prelitoral i desemboca a la Mediterrània. Els sediments es disposen al final dels grans embassaments que interrompen el curs del riu. El delta retrocedeix i perd superfície.
2.1.2. El clima i els dominis climàtics: Catalunya -> gran complexitat meteorològica. Àrea de contacte de masses d’aire: masses fredes o polars i masses càlides. (Domini climàtic: territori caracteritzat perunes condicions climàtiques comunes.)
Influència de la Mediterrània: hiverns suaus i secs i estius calorosos, precipitacions més intenses a primavera i tardor. Irregularitat del relleu fa que la influència moderadora de la Mediterrània es localitzi a les zones costaneres, a l’interior el clima és de tendència continental.
Extrem nord-oest, Vall d’Aran, clima d’influència atlàntica,temperatures fredes i pluges abundants.
Règim de vents, ponent dominant. Àrees costaneres, les llevantades, vents forts procedents de mar obert. Altres vents irregulars: Marinada: brisa diürna que bufa del mar cap a la terra i Fogony: vent calent i sec que fa fondre ràpidament la neu.
Dominis:
- Alpí i subalpí: alt Pirineu, amb temperatures baixes i pluviositats alta.
- Atlàntic o oceànic: a la Valld’Aran; plujós i sec.
- Mediterrani: la resta del territori.

Mediterrani de muntanya: Prepirineu, període sec, temperatures suaus i poques precipitacions.
Mediterrani prelitoral i d’influència continental humit: Serralada Prelitoral i interior; pluviositat baixa, innivació escassa i mitjana de temperatures alta.
Mediterrani d’influència continental sec: Depressió Central; oscil·lació tèrmica...