Tema 8

Institut Maria de Bell-lloc. Història de la Filosofia 2n BAT

8. L’EMPIRISME: JOHN LOCKE
8.1. Característiques generals de l’empirisme
8.2. John Locke
8.2.1. Vida i obra
8.2.2. Epistemologia: L’assaig sobre l’enteniment humà
8.2.2.1. Punt de partida: empirisme i psicologisme
8.2.2.2. La negació de les idees innates (Llibre I)
8.2.2.3. L’anàlisi de les idees: les idees simples (Llibre II) i lesidees
complexes (Llibre IV)

8.2.2.4. Els graus de coneixement (Llibre IV)
8.2.3. Metafísica: l’existència de l’ànima, Déu i el món
8.2.4. Política: Tractat sobre el govern civil
8.2.4.1. Punt de partida: llibertat i igualtat
8.2.4.2. L’estat de naturalesa
8.2.4.3. El contracte
8.2.4.4. L’Estat liberal
8.2.4.5. La dissolució de la societat i el govern
8.1. Característiques generals de l’empirismeL’empirisme fou un corrent filosòfic que es va desenvolupar entres els segles XVII i
XVIII fonamentalment a les illes britàniques. Aquest corrent filosòfic s’inicià amb
John Locke, i troba la seva culminació amb la proposta filosòfica de David Hume.
Les característiques comunes del pensament empirista són:
-

Estudien la gènesi i la constitució del nostre coneixement per tal d’establir
els seu abast iels seus límits

-

La font del coneixement humà és l’experiència (empíria)

-

La ment humana no posseeix idees innates, sinó que és com un full en blanc
(tabula rasa) o les percepcions percebudes per l’experiència es van
acumulant i generen idees.

-

El criteri per a establir la validesa d’una idea és el principi del a còpia: una
idea valida ha de copiar un objecte de l’experiència o unapercepció

-

Les ciències experimentals i empíriques (física, biologia...) són el model que
la filosofia ha de seguir i per a les quals ha de crear un marc coherents.

-

El mètode per a l’avenç en el coneixement és el mètode inductiu ( a partir
de experiències de casos concrets s’estableix una llei general – tots els
objectes que es deixen anar en el buit cauen -> llei gravetat)
1

Institut Maria deBell-lloc. Història de la Filosofia 2n BAT
-

Els pensadors més destacats d’aquest moviment són John Locke, George
Berkeley i David Hume

8.2. John Locke (1632-1704)
8.2.1. Vida i obra
Locke va néixer a Bristol l’any 1632, fill d’un advocat rural, liberal i d’esperit
aventurer. Va estudiar química, medicina i política a Oxford. Fou professor de grec
antic i de retòrica, economista, teòleg,secretari de Lord Shaftesbury, adversari de
l’absolutisme monàrquic de Carles II i Jaume II i líder del partit whig (antic partit
liberal britànic, refusaven l’anglicanisme i la monarquia absoluta). Va descobrir
Descartes als 27 anys. Fou amic de Boyle i Newton. Convençut de la defensa del
poder parlamentari, fou perseguit i es va refugiar a Holanda del 1683 al 1689, i va
tornar a Anglaterra després dela revolució Gloriosa (1688, va suposar el
derrocament de la monarquia absoluta a Anglaterra i l’inici de la democràcia
parlamentària). En tornar, va quedar al marge de la vida política i es va dedicar a
escriure. Va morir l’any 1704.
Les dues obres fonamentals d’aquest autor són l’Assaig sobre l’enteniment humà i
Tractat sobre el govern civil
8.2.2. Epistemologia: l’Assaig sobre l’entenimenthumà
8.2.2.1. Punt de partida: empirisme i psicologisme
L’objectiu de Locke, com fou també el de Descartes, era establir què podíem
conèixer, quin era l’origen d’aquest coneixement i quins eren els seus límits. A
diferència de Descartes, però, Locke està convençut que tot el nostre
coneixement prové de l’experiència, i que aquesta constitueix el límit del nostre
coneixement. L’altre característicafonamental de la seva filosofia és l’interès per
analitzar com s’originen els nostres coneixements a partir de l’experiència, i l’única
via que troba és prendre les idees de la ment i analitzar com aquestes s’associen i
es combinen per generar el coneixement. Es tracta, doncs, d’estudiar els
mecanismes mitjançant els quals les idees es combinen. Aquesta manera de
plantejar el problema del...