Temps de confrontació a Espanya (1898-1939)

Tema 10
1. EL DECLIVI DEL TORN DINÀSTIC
Després de la regència de Maria Cristina la majoria d’edat d’Alfons XIII va coincidir amb una època de conflictivitat política. El desastre del 1898 va estendre la necessitat de reformar la vida política posant fi a la corrupció i al caciquisme (regeneracionisme).

1.1 EL REGENERACIONISME DINÀSTIC
El reformisme conservador
El nou líder conservador,Antonio Maura, va impulsar l’anomenada “revolució des de dalt”, que comportava la reforma de la Hisenda, de la llei electoral, i una regulació del dret de vaga.

La Setmana Tràgica
L’any 1909, es va produir un alçament popular a Barcelona, que va tenir un fort componen revolucionari i antireligiós (crema d’esglésies). La revolta es va iniciar amb l’oposició al reclutament per a la Guerra delMarroc.

Després de la pèrdua de les colònies al 1898, l’actuació d’Espanya es va orientar cap a Àfrica, on posseïa alguns enclavaments territorials. La Conferència d’Algesires del 1906, va instaurar un protectorat hispanofrancès al Marroc, i Espanya en va obtenir el control de la franja nord, el Rif, que posseïa riqueses mineres.

Però l’ocupació del territori va trobar l’oposició de les tribusberbers i va convertir el protectorat en un focus de guerra permanent. El primer enfrontament es va produir l’any 1909, quan els rifenys van derrotar l’exèrcit espanyol al barranc del Lobo.

Per a fer front a la rebel·lió, es va incrementar el nombre de soldats espanyols amb tropes de reservistes. La protesta popular contra aquesta lleva es va iniciar al port de Barcelona durant l’embarcament deles tropes.

L’alçament va ser sufocat per l’exèrcit, i la repressió va ser desproporcionada (afusellament del pedagog Ferrer i Guàrdia). La repulsa de l’opinió pública va provocar la dimissió de Maura i el rei va encarregar la formació d’un nou govern als liberals.

El reformisme liberal
Els liberals van portar a terme l’anomenada “Ley del candado”, El seu líder, José Canalejas va limitarla influència de l’Església (foment de l’ensenyament públic, disminució de les associacions religioses...) i va impulsar el servei militar obligatori. També va iniciar una descentralització de l’Estat amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el primer president de la qual va ser Prat de la Riva.
1.2 Els grups de l’oposició
El republicanisme
Els grups catalanistes
El socialisme
Elsanarquistes. Mentre que els més radicals defensaven les accions terroristes, altres grups de tendència anarcosindicalista van fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT.

1.3 La crisi del 1917
El 1917 va esclatar un ampli moviment de protesta. Les causes van ser:
El descontentament polític davant de la manera de governar del conservador Eduardo Dato, que clausurava les Corts i governava perdecret llei.
L’empitjorament de les condicions de vida dels sectors populars davant de l’augment dels preus propiciat per la conjuntura econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial.
La protesta de sectors de l’exèrcit contra el sistema d’ascensos que afavoria els militars que participaven en les campanyes del Marroc (africanistes).
Les forces polítiques de l’oposició (Assemblea deParlamentaris a Catalunya) van exigir la dimissió del govern i la convocatòria de corts constituents. Finalment, els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària.
2. Crisi de la Restauració i dictadura
2.1 La descomposició del sistema
Els anys que separen la crisi del 1917 del colp militar de Primo de Rivera es van caracteritzar per la inestabilitat política.

Els governs deconcentració
Amb la crisi del 1917, el torn pacífic va arribar a la seua fi. Es van formar governs de concentració successius, constituïts per liberals, conservadors i catalanistes, que no van aconseguir estabilitzar el sistema. Així, en el període de 6 anys, es van formar tretze governs diferents.
La conflictivitat social
El deteriorament de les condicions de vida dels treballadors va desencadenar...