Tensiones y conflictos (1914-1939)

LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
1. La Pau Armada (1890 – 1914)
Un cop unificada, Alemanya, sota el comandament de Bismarck, es converteix en la potència que regeix la política internacional a través d’un sistema d’aliances entre Alemanya, Àustria, Rússia i també Itàlia. Aquestes aliances tenien un doble objectiu:
- L’aïllament de França: després de perdre Alsàcia i Lorena, durantla guerra del 1870, la convertia en un enemic potencial.
- Mantenir l’equilibri als Balcans: des de mitjans segle XIX era una zona especialment conflictiva. Diferents pobles sotmesos a l’Imperi Turc, se n’havien independitzat (Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària, Montengro, Bòsnia…):
a. Àustria, un imperi multinacional i enorme format per una minoria germànica dominant i per múltiplesnacionalitats sotmeses (txecs, hongaresos, croats, serbis, italians…) volia dominar la regió. Acusava a Sèrbia de donar suport als serbis que encara vivien dins l’imperi.
b. Rússia pretenia protegir Sèrbia i tots els pobles eslaus (paneslavisme) i per això intenta afermar el seu poder a la zona i ocupar els estrets del Bòsfor i dels Dardanels, per aconseguir sortida al Mediterrani.
Quan GuillemII puja al tron, destitueix Bismarck (1890), ja que era més partidari d’una política més agressiva a Europa. S’inicia el període anomenat Pau Armada (1890 – 1914) i que presenta dues característiques:
1. Les potències europees es varen agrupar en dos blocs militars enfrontats:
- Triple Aliança: bloc format per Alemanya, Àustria I Itàlia (1882).
- Triple Entesa: per fer front al’anterior bloc, el 1907, França, Rússia I Gran Bretanya signen un acord.
2. El temor va dur a una intensa cursa d’armament: les potències inverteixen grans quantitats econòmiques en la fabricació d’armes, en la construcció de vaixells de guerra i en l’entrenament de les tropes.
1.2 Colonialisme i nacionalisme
- La rivalitat entre les potències colonials esclatà en dues crisis al Marroc (1905 i1911): Alemanya, que considerava que tenia poques colònies, va voler imposar-sa a França i Gran Bretanya
- L’exaltació nacionalista enfrontava Alemanya i França d’ençà la derrota francesa el 1871, que suposà la pèrdua d’Alsàcia i Lorena en benefici d’Alemanya. A més, les dues potències volien liderar l’hegemonia continental europea i veien l’altra com una gran enemiga. Alemanya i Gran Bretanya tambémantenien una gran rivalitat pel control de les rutes marítimes i del comerç internacional.

1.3 L’esclat de la guerra
El 28 de juny del 1914, és assassinat a Sarajevo (Bòsnia), l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, per un estudiant bosnià relacionat amb els nacionalsites serbis.
El 23 de juliol del 1914 Àustria llança un ultimàtum a Sèrbia perquè investigui l’assassinat, queés rebutjat. El 28 de juliol Àustria declara la guerra a Sèrbia, convençuda que era el moment d’acabar amb ella i d’estendre definitivament el seu domini sobre els Balcans.
Llavors Rússia hi intervengué per protegir Sèrbia, i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i França, que eren aliats.
Els esdeveniments es precipitaren i, en una setmana, els països varen anar declarant-sela guerra. La Gran Bretanya també ho va fer quan, en les primeres campanyes militars, els exèrcits alemanys, per encerclar els francesos, varen envair Bèlgica, que n’era aliada.
Itàlia es desmarcà d’Àustria i Alemanya, trencant-se així la Triple aliança.

2 LA GRAN GUERRA (1914 – 1918)
La Primera Guerra Mundial és coneguda com la Gran Guerra perquè mai abans un conflicte armat havia afectat atants estats ni a tantes persones.
Els imperis centrals reberen el suport de Turquia i Bulgària.
La Triple Entesa rebé el suport d’Itàlia, Romania, Grècia i els Estats Units.
1. Les fases del conflicte
La guerra de moviments (agost - setembre, 1914)
El pla alemany, anomenat pla Schlieffen, consistia en un atac sorpresa a gran escala sobre França travessant Bèlgica i Luxemburg: a...