Tensoactius
Páginas: 2 (441 palabras)
Publicado: 5 de diciembre de 2010
2. TENSIOACTIUS
Són molècules que consten de dues parts: una part soluble en els olis i hidròfoba, i una altra polar i hidròfila, és a dir, amb càrrega elèctrica, que és soluble en aigua. En unabarreja d'aigua i greix formen petites bombolles, anomenades micel, amb la part hidròfoba a l'interior, que s'omple de greix, i la part hidròfila a l'exterior. Aquestes micel permeten la dissoluciódels greixos en l'aigua.
La part hidròfoba dels tensioactius està formada per una cadena no ramificada amb un nombre parell d'àtoms de carboni. Encara que les cadenes ramificades són més hidròfobes elseu ús s'ha limitat perquè no són biodegradables i, per tant, romanen molt de temps en el medi ambient, contaminant.
La seva propietat principal és la de disminuir la tensió superficial iinterfacial, això fa que siguin molt utilitzats en la indústria com detergents, escumants, solubilitzants, emulsionants, humectants o dispersants.
Segons la naturalesa de la cadena hidrofílica poden seriònics (aniònics, catiònics o amfòters), o no iònics.
Els tensioactius més emprats són els tensioactius aniònics, en què la part polar està formada per un anió. En els sabons es tracta d'un aniócarboxílic mentre que en els detergents es tracta d'un anió sulfònic, que té millors propietats enfront de les aigües riques en ions calci i magnesi.
Els tensioactius catiònics, que no poden barrejar-seamb els aniònics perquè precipiten, solen ser sals d'amoni. Al seu poder detergent afegeixen la poca formació d'escumes i un alt poder bactericida.
Els tensioactius no iònics solen tenir com a parthidròfila un grup amida o una cadena curta d'èters. La seva capacitat per a la dissolució de greixos és menor que la dels tensioactius aniònics i formen menor quantitat d'escumes, però en canvi tenenmajor viscositat i necessiten menor quantitat de espessidors. Una característica comuna en molts d'ells és la etoxilación (o polietoxilación).
Com a conseqüència, molts tensioactius no iònics...
Són molècules que consten de dues parts: una part soluble en els olis i hidròfoba, i una altra polar i hidròfila, és a dir, amb càrrega elèctrica, que és soluble en aigua. En unabarreja d'aigua i greix formen petites bombolles, anomenades micel, amb la part hidròfoba a l'interior, que s'omple de greix, i la part hidròfila a l'exterior. Aquestes micel permeten la dissoluciódels greixos en l'aigua.
La part hidròfoba dels tensioactius està formada per una cadena no ramificada amb un nombre parell d'àtoms de carboni. Encara que les cadenes ramificades són més hidròfobes elseu ús s'ha limitat perquè no són biodegradables i, per tant, romanen molt de temps en el medi ambient, contaminant.
La seva propietat principal és la de disminuir la tensió superficial iinterfacial, això fa que siguin molt utilitzats en la indústria com detergents, escumants, solubilitzants, emulsionants, humectants o dispersants.
Segons la naturalesa de la cadena hidrofílica poden seriònics (aniònics, catiònics o amfòters), o no iònics.
Els tensioactius més emprats són els tensioactius aniònics, en què la part polar està formada per un anió. En els sabons es tracta d'un aniócarboxílic mentre que en els detergents es tracta d'un anió sulfònic, que té millors propietats enfront de les aigües riques en ions calci i magnesi.
Els tensioactius catiònics, que no poden barrejar-seamb els aniònics perquè precipiten, solen ser sals d'amoni. Al seu poder detergent afegeixen la poca formació d'escumes i un alt poder bactericida.
Els tensioactius no iònics solen tenir com a parthidròfila un grup amida o una cadena curta d'èters. La seva capacitat per a la dissolució de greixos és menor que la dels tensioactius aniònics i formen menor quantitat d'escumes, però en canvi tenenmajor viscositat i necessiten menor quantitat de espessidors. Una característica comuna en molts d'ells és la etoxilación (o polietoxilación).
Com a conseqüència, molts tensioactius no iònics...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.