Teoría asociacionista i conductistes

Teoría asociacionista i conductistes

La teoria associacionista neix dels pensadors grecs, com Aristòtil , on s’associava una idea amb un altre. Els empiristes anglesos John Locke i David Hume van subratllar la importància de les associacions en la percepció sensorial, i considerant altres filòsofs, el concepte de l'associacionisme es basat en l’execució d’una resposta a partir d’un estímul.Considerant aquest raonament es pot preveurà la conducta d’un individu amb l‘ajuda d’estímuls, i això provoca que es desenvolupin teories conductistes on l’únic objectiu es manipular la conducta del individu apartir de reforços positius i reforços negatius per provocar una resposta.

Watson
Aquest psicòleg nord-americà va contribuir significativament a l'anàlisi de la Psicologia com una ciènciaque té per objecte l'estudi de la conducta, oposat a conceptes com la introspecció i la consciència pel fet que no és possible la seva observació i anàlisi, per tant tampoc permet predir resultats. Per això, basa els seus estudis en la psicologia comparada i l'estudi del comportament animal.

Watson va elabora un concepte, E -> R, on E significa un estímul definit com: "Qualsevol objecte externo qualsevol canvi en el mateix a causa de la condició fisiològica de l'animal ..." i la R significa resposta, :“tot el que l'animal fa, com tornar cap o en direcció oposada a la llum, saltar en sentir un so...

APORTACIONS DE WATSON
L’objectiu que té la psicologia es la conducta , la conducta es l’activitat de l’organisme en el seu conjunt la introspecció es totalment rebutjada per no pogué seranalitzada, ja que, l’objectiu es tenir la màxima objectivitat.

La màxima aportació de Watson és fer de la psicologia una ciència, traient-la de tots els conceptes dualistes (ànima, esperit, consciència, ment), que havien retardat la consolidació d'aquesta mateixa com a tal. Proposa com a objecte d'estudi de la psicologia, la conducta, que defineix com tot el que un organisme fa, i, com amètode d'estudi, l'experimental, basant-se en el paradigma ER de Pavlov.

Paulov
Va néixer a Riazan, el 1849. Va morir el 1936, va ser un fisiòleg rus deixeble d'Ivan Sechenov i guanyador del Premi Novel el 1904 per les seves investigacions sobre el funcionament de les glàndules digestives. Va fer els seus experiments utilitzant gossos, els que mantenia en el seu laboratori sota condicionscontrolades per a evitar la interferència d'estímuls externs.

Va cridar estimulacions psíquiques al resultat de salivació dels gossos, tot i que no tenien menjar a la boca ni davant la seva presència. Pavlov va observar que els gossos del seu laboratori salivaban només amb escoltar el so d’una campaneta. Això li va suggerir la idea bàsica del condicionament clàssic, en virtut del qual, una resposta novapot ser obtinguda o apresa a partir de l'associació a un reflex ja establert, innat o reflex incondicionat, a condició que es compleixin certes condicions. És doncs així, com d'acord amb una relació espai temporal entre estímuls, es va arribar a postular la teoria que tota la nostra conducta no és res més que una cadena de reflexos, alguns innats i la major part (sobretot en els éssers humans)apresos, adquirits o condicionats pel simple fet d'haver (en algun moment de l'existència de l'organisme) estat associades certes condicions ambientals. Especialment en funció del llenguatge, que actuaria com un segon sistema de senyals però amb igual capacitat d'associar estímuls com els objectes en si mateix.

Model condicionament CLÀSSIC

Estímul incondicionat (E.I.) = veure l'alimentResposta incondicionada (R.I.) = salivació

Estímul condicionat (EC) = so de campaneta previ a veure l'aliment

Resposta condicionada (RC) = salivació només amb el so de campaneta

Edward Thordaik

Psicòleg i pedagog nord-americà, un dels pioners de la psicologia de l'aprenentatge. Va estudiar a la Universitat Wesleyan, on es va llicenciar el 1895, després va completar la seva formació a...