TEORIES I PRÀCTIQUES CONTEMPORÀNIES EN EDUCACIÓ
TEORIES
Definició Teoria: Teoria prové del grec theos que significa contemplar allò que t’envolta, manera de conèixer que ordena el món. Theos és unacodificació de la pràctica.
Característiques:
Universals: De singularibus non est scientia
Demostrables.
Són llenguatges: Totes les teories són llenguatges però no tots els llenguatges són teòricscom ara l’experiència i l’estètica, ètica i religió.
Dir Ciència ‘’SAGEN’’
Mostrar Místic ‘’ZAIGEN’’
Objectius.
Procés:
Es capten els fenòmens que són allò que la meva objectivitat capta.
A partirdel fenomen, es proposa una hipòtesis.
Es corroboren les hipòtesis que originen les lleis.
El conjunt de lleis que s’obtenen formen la Teoria.
PRÀCTICA
Definició Pràctica: Té l’origen en Aristòtil, degrec praxis distingia la pràctica en dos moments.
Poiesis Creació, producció, tècniques Artesà
Praxis Art Artista
ESTATUT EPISTEMOLÒGIC DEL MAGISTERI
Epistemologia: Discurs pel qual donemvalidesa al coneixement.
Gnosi: Saber
Aristòtil:
Episteme Saber provat
Doxa Les opinions. Saber no provat.
Episteme (saber):
Característiques segons Aristòtil:
Saber objectiu
Saber sistemàtic (ordreintern).
Saber total ( tot està relacionat).
Aquest saber científic arriba fins al renaixement quan Galileu elabora la ‘’ SCIENTA NOVA’’ en el qual diu que l’ episteme és un saber objectiu, sistemàtic,parcial i provat matemàticament.
Tipus:
Saber CIENTÍFIC:
Llenguatges axiomàtics o formals
Matemàtiques.
Lògica.
Taulogia: No aporta novetat. Veritat de la coherència. Exemple: 2+2=4
Llenguatgesempírics o naturals:
Física
Química
Biologia
Veritat de correspondència. Exemple: Neumococ provoca neumonia.
Saber NO CIENTÍFIC:
Llenguatges axiològics
Ètica
Dret
Moral
Política
Filosofia
Etc.
Veritatexistencial/ del sentit
Llenguatges crítics
Filosofia analítica
Metallenguatge
Veritat de la reflexió.
CRISI GRAMATICAL
Magisteri: El saber de magisteri és la logomítica:
LOGO: Llenguatges empírics o...
Regístrate para leer el documento completo.