Teoría: I La Norma

Què és una norma? Una proposició lingüística que relaciona un pressupòsit amb una conseqüència. Hi ha molts tipus de normes (morals, socials, jurídiques, tècniques...), i totes elles comparteixendues coses: tenen una mateixa funció – guiar les conductes- i són proposicions lingüístiques – es comuniquen mitjançant el llenguatge. Per tant, fer una anàlisi del llenguatge ens pot ser molt útil perentendre les normes.
Funció lingüística
Trobem cinc funcions bàsiques del llenguatge:
- Funció descriptiva: es pretén, per mitjà del llenguatge, explicar un fet i transmetre una informació.
-Funció emotiva: despertar emocions en el lector.
- Funció interrogativa: preguntar quelcom al nostre interlocutor.
- Funció performativa: mitjançant el llenguatge es produeix un efecte directe en larealitat.
- Funció directiva: es pretén dirigir, ordenar i/o influir la conducta d’altri.
Les normes, per definició, acompleixen una funció directiva (tot i que totes les altres, excepte lainterrogativa, juguen algun paper).
Les normes no són veritables o falses (no tindria sentit preguntar-se això), sinó vàlides o invàlides. Altra cosa és que discutim si la llei és justa o injusta. Les expressionsde la ciència jurídica i el sistema jurídic tenen funcions directives.
Estructura de la norma
L’estructura bàsica
Si X -> Y
- X: condició o pressupòsit de fet.
- ->: vincle d’imputació. En leslleis físiques, aquest vincle s’anomena “vincle de causalitat”.
- Y: conseqüència jurídica.
L’estructura completa (Von Wright)
1. Caràcter: obligatòria, permissiva o prohibitiva.
2. Contingut:l’acció que obliga, permet o prohibeix. Les normes poden ser abstractes o concretes.
3. Condició d’aplicació: si es dóna tal supòsit, llavors s’aplica una sanció. Segons la condició d’aplicació, lesnormes poden ser:
a. Hipotètiques: aquelles que, per aplicar-se, s’ha de donar un supòsit.
b. Categòriques: normes les quals l’aplicació està implícita en elles mateixes.
Sovint succeeix que una...