text argumentatiu

Laura Gutiérrez Terradas 3 B 16/10/14
Text Argumentatiu
“Qui diu quequi la fa, la paga?”
El diari m’ha demanat que escrigui un article d’opinió davant el nou projecte de llei que planteja el govern. Aquest projecte consisteix en legalitzar la pena de mort per alspresos que hagin comès les faltes més greus del codi penal. Davant el debat parlamentari s’han desvetllat opinions de tot tipus, i s’ha anunciat un referèndum per sentir la veu dels ciutadans. Per aquestmotiu, avui dia catorze d’Octubre em posiciono en total desacord amb la nova proposta plantejada pel govern. La pena de mort ara i sempre serà una violació dels drets humans; del dret de la vida. Arai sempre constituirà un crim.
En primer lloc, saber que la pena de mort és l’execució d’un condemnat per l’Estat, com a càstig per un delicte capital. En executar a algú, cometem un crim, traiem lavida a una persona. Ningú és amo de la vida d’una altra persona, ningú té dret a decidir sobre allò que no li pertany, ningú és amo de diverses vides, per tant, ningú ha d’acabar amb la vida d’unaltre ser humà. Només Déu és el responsable de decidir quan la vida d’una persona ha d’acabar o no, ja que ell és el creador i Pare de tots.
En segon lloc, “Qui diu que qui la fa la paga?”. Jo crec enles segones oportunitats. Tots som persones, i no som perfectes, i per unes raons o altres ens podem equivocar i desviar del nostre camí. Podem realitzar accions mal fetes que un desitjaria no haverfet passat un temps. Amb la pena de mort estem traient la llibertat de l’individu, no donem segones oportunitats. Com diu l’Enciclopèdia Catalana, la paraula càstig és una pena imposada a algú percorregir-lo perquè no torni a cometre el que ha fet malament. Per això mateix, la pena de mort no es considera un càstig, ja que no donem segones oportunitats a qui ha comès el mal. La pena de mort no...