Texto

El dia més feliç de la meva vida va ser el 25 de juny de 2010 aproximadament a les 19.30 de la tarda a Arenys de Mar. Tot va començar perquèel meu germà Xavi es bomber i hem va trucar per dir-me que els bombers feien una pràctica a una urbanització d'Arenys per si volia anar-hi. Oitant que volia!
Vaig arreglar-me i en 30 minuts estava on feien la pràctica. Era sobre un foc de vivenda, on tenien que trobar a una personaatrapada (una nina). Van posar una maquina que feia molt de fum perque sembles un foc real i a dins una llanterna que feia llum vermella.
Van anarentrar grups de 3 persones, amb l'equipació ( anorac, mascara d'aire, bombona d'aire, Walki-talki etc). Un cop trobessin a la persona tenien quecomunicar-ho i dir qui l'havia trobat. Cop el meu pare i el meu germà són bombers van entrar a fer la pràctica m'entres jo estava a foramirant. Una vegada quant van entrar tots els bombers que estaven allà, vaig veure com el meu pare parlava amb el caporal, i de seguida van vindre elsdos a dir-me que si volia entrar a fer-ho jo també. Em vaig posar molt contenta perquè no m'ho esperava, i a part el meu somni des-de benpetita és ser bombera. Hem van ajudar a posar-me la mascara i la bombona d'aire i vaig entrar cap a dins amb el meu germà i dos nois mes, i vaigtrobar jo la persona atrapada. Quant vaig sortir tots em tocaven el cap dient-me que ho havia fet molt bé. Va ser el dia més feliç de la meva vida.