Textos Estetica

El Convit. Plató Text 1 -Aquesta és una historia més llarga de contar; tanmateix t'ho diré. Quan nasqué Afrodita, els déus celebraren un banquet i entre ells hi havia el fill de Metis, Poros. En acabar l'àpat, arribà Pobresa per pidolar-com era de preveure en ocasió d'un festí-, i s'estava al brancal de la porta. Poros, embriac de nèctar, ja que de vi encara no n'hi havia, va penetrar al jardí deZeus i, apesantit per la beguda, es va adormir. Pobresa, aleshores, empesa per la manca de recursos, imaginà de fer-se fer un fill per Poros i ajaient-se al seu costat va concebre l'Amor. Heus ací, també, la causa que l'Amor hagi esdevingut el seguidor i el servent d'Afrodita: perquè fou engendrat el dia de la festa del seu naixement i ensems perquè ell, de natural, és amant de la bellesa iAfrodita és bella. Així, doncs, l'Amor deu el seu tarannà a ésser fill de Poros i de Pobresa: de primer, sempre és pobre i està ben lluny d'ésser delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude, brut, va descalç i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en laindigència. Però, pel que té del seu pare, està a l'aguait d'allò que és bell i d'allò que és bo, perquè és viril, decidit, vehement i un caçador temible que sempre està tramant alguna intriga; apassionat per la saviesa i ple d'enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d'un mortal ni la d'un immortal, sinó quetan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que s'assembla al seu pare, renéixer novament quan està en la plenitud dels seus recursos. Però allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i així, l'Amor, mai no és ni pobre ni ric. A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitjaesdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar; ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants car, el mal de la ignorància és, precisament, aquest, creure's posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n'està mancat, i qui no creu estar mancat d'una cosa no desitja pas allò que creu que no li manca. -Doncs, si nosón ni els savis ni els ignorants, ¿qui són, Diotima, els qui es dediquen a la filosofia? -És evident-féu ella-; ho veuria fins i tot un infant: aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes. I l'Amor seria un d'aquests. Puix que la saviesa és una de les coses més belles i l'Amor és amor de la bellesa, cal que l'Amor sigui un filòsof i, pel fet d'ésser-ho, que es trobi entre el savi il'ignorant. I la causa que així sigui rau en la seva naixença, car, per una banda, és filí d'un pare savi i ple de recursos, per l'altra d'una mare que no és sàvia i que, de recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sòcrates, la naturalesa d'aquest démon. I, pel que fa a l'Amor, no és pas estrany que tinguessis d'ell la idea que en tenies. Tu creies, segons em sembla entendre pel quedius, que l'Amor és l'estimat i no el qui estima, i per això, crec jo, l'Amor se t'apareixia d'una bellesa absoluta. I és que allò que pot ésser estimat és el que realment és bell, delicat, perfecte i digne que el considerin feliç, però allò que estima té una altra manera d'ésser que és la que jo t'he explicat.

Text 2 Tots els homes, Sòcrates, són fecunds segons el seu cos i segons la sevaànima, i la nostra naturalesa, quan l'home arriba a una certa edat, desitja procrear. Però no pot fer-ho en la lletjor i sí en la bellesa. Car la unió de l'home i de la dona és un acte de procreació que és de naturalesa divina; i això, gravidesa i procreació, és quelcom d'immortal que s'esdevé en un ésser mortal. Però no és possible que es produeixi si hi ha desacord, i desacord hi ha entre tot...