Tic Examen

1

Nivell C3: Navegació i comunicació en el món digital Mòdul 3: Ús del correu electrònic

1. OBJECTIUS 2. EL CONCEPTE DE CORREU ELECTRÒNIC 3. EMPRAR UN PROGRAMARI DE CORREU ELECTRÒNIC 4. LES FUNCIONALITATS BÀSIQUES DEL CORREU WEB 5. ENLLAÇOS RELACIONATS

2

1. OBJECTIUS Obtenir nocions bàsiques en la manipulació del correu electrònic 2. EL CONCEPTE DE CORREU ELECTRÒNIC • Una adreça decorreu electrònic està formada per tres elements: el nom d’usuari, el signe arrova (@) i el domini. • Les adreces de correu es poden aconseguir a través de proveïdors gratuïts o de pagament. • El correu es pot gestionar mitjançant una plana web (webmail) o un programari client. • Per enviar un correu electrònic, sempre s’han d’omplir els camps del destinatari, l’assumpte i el cos del missatge.Orígens del correu electrònic El correu electrònic és un sistema que permet enviar informació a un o diversos destinataris de qualsevol indret del món a través d’Internet. Aquest sistema és l’equivalent del correu postal tradicional però en l’àmbit de les comunicacions electròniques, amb avantatges evidents quant a temps, espai i volum. El creador del correu electrònic va ser Ray Tomlinson, el 1971.El correu electrònic és l’equivalent del correu postal tradicional

L ’adreça de correu: el símbol @ Per poder enviar un missatge de correu electrònic necessitem una adreça. Cada adreça electrònica és única i pertany a una persona o entitat. Està formada per tres elements: el nom d’usuari, el signe arrova (@) i el domini. El signe @ s’obté en fer clic simultàniament a les tecles ALT + 2, tanten Windows com en Linux i Mac.

3

El signe arrova El nom d’usuari es pot personalitzar i pot contenir lletres, xifres i alguns signes. L’arrova no canvia mai, sempre és el separador entre el nom d’usuari i el domini. Aquest darrer és el nom del proveïdor que dóna el servei de correu; per tant, l’usuari no el pot canviar. D’on surten les adreces de correu Per aconseguir una adreça de correu,necessitem un proveïdor, que pot ser de pagament o gratuït. Un cop tenim l’adreça, hi accedirem mitjançant un usuari i una contrasenya. Els proveïdors gratuïts són els més utilitzats i tenen unes característiques específiques: inclouen publicitat, ja sigui a la interfície o al cos del missatge, i no podem modificar el nom del proveïdor a l’adreça. És a dir, sempre seran del tipususuari@proveidor.com. Un exemple de proveïdor gratuït és Gmail de Google. Quant als proveïdors de pagament, permeten escollir la capacitat de la bústia i el nom del domini. El pagament es fa pel domini i, en alguns casos, també per la capacitat de la bústia.

Client de correu gratuït Thunderbird

4

Tipus de correus A més del proveïdor, el correu electrònic es diferencia segons el servei utilitzat, que potser via web o a través d’un client (programari). Els correus a través del web (webmail) permeten enviar i rebre missatges mitjançant una pàgina web, de manera que l’únic que necessitem per fer-ho és un navegador web qualsevol. El principal avantatge d’aquest sistema és que permet consultar el correu a qualsevol ordinador, però l’inconvenient és que les funcions es limiten a les que ofereix lapàgina web del nostre proveïdor. No obstant això, cal assenyalar que cada cop disposen de més serveis. Els clients de correu, en canvi, són programes que s’instal·len al nostre ordinador i que ens permeten gestionar el correu i els contactes, a més de l’agenda. És el cas d’Outlook o de Thunderbird.

Captura de pantalla de Gmail

Com utilitzar-lo Un correu electrònic té tres elements bàsics: eldestinatari, l’assumpte i el cos del missatge. El camp del destinatari s’ha d’omplir amb una adreça de correu electrònic. En cas de voler enviar el missatge a més d’un usuari, s’afegiran en aquest apartat o als camps opcionals CC (Còpia de Carbó: tothom veu els destinataris) i CCO (Còpia de Carbó Oculta: no es poden veure els destinataris). L’apartat de l’assumpte és el títol del missatge, i el...