Tiemps moderns
Páginas: 7 (1696 palabras)
Publicado: 10 de noviembre de 2010
TIEMPOS MODERNOS
INTRODUCCIÓ
La pel·lícula filmada el 1936 reflecteix la desesperada situació laboral i social de la classe obrera d’aquells temps.
L’inici de la pel·lícula és una imatge a pantalla completa d’un rellotge, aquest detall pot tenir vàries lectures, però sense cap mena de dubte entendrem enseguida la vital importància del temps en el món laboral que provocà els canvis enl’estructura del treball. Per tant, el temps invertit en la fabricació de quelcom, derivava en major o menor benefici per al propietari (anomenat modernament, empresari). D’aquí a que la imatge d’aquest sigui la d’un “monstre” ben vestit i amb molt afany de lucre.
Als primers compassos de la pel·lícula es veu un Charles Chaplin extenuat donat a l’elevat ritme de treball a la fàbrica dedicada al’acer. Aquest ritme de treball propens a la malaltia laboral i provocat per la segona revolució industrial acaba amb el protagonista a l’hospital.
Així doncs, el context històric de la pel·lícula és la Segona Revolució Industrial, que va tindre lloc a finals del segle XIX, degut a una nova onada de innovacions tècniques, que van permetre augmentar la capacitat productiva de manera espectacular imillorar els sistemes de transport. Com a conseqüència, els intercanvis comercials es van multiplicar, la població europea va començar a desplaçar-se a altres zones del món i nous països és van industrialitzar de forma accelerada.
En referència a la situació laboral i a l’evolució d’aquest, els esdeveniments més importants que van tindre lloc en aquella època, van ser sobretot:
L’exposició deles teories sobre la gestió científica del treball humà per Frederick Winslow Taylor el 1911 i també la proposició d’una revolucionaria organització del procés de producció basada en una divisió vertical i horitzontal. Es tractava de dividir verticalment els rangs de comandament (exclusiu de directius) i de treball pur i dur (exclusivament acatar les ordres dels directius per part delstreballadors). I horitzontal, des del moment en que el treball es divideix en operacions bàsiques.
També de rellevant importància és l’aplicació de les idees de Taylor per Henry Ford el 1925, provocant així el naixement del “Fordisme”, que consisteix amb el desenvolupament de la cadena de producció, és a dir, ja no és l’home qui marca el ritme del seu treball, sinó la cinta transportadora, i tots ho tenenque mantindre, o sinó seran acomiadats. El treballador es converteix en un peça més de la màquina.
Charles Chaplin ens mostra durant la pel·lícula que aquest ritme frenètic comportarà un enfadament general de la població, que derivarà en una vaga dels treballadors.
La precarietat laboral, doncs, té el seu màxim exponent en aquest reflex de la societat nord-americana de principis de segleXIX.
Durant tota la pel·lícula s’aborden altres temes, no només els de la precarietat laboral, sinó també el context social i que generà la gran depressió de 1930 als Estats Units. Aquesta depressió, generada pel Crack del 29, va ser la conseqüència d’un augment exagerat en la inversió de milions d’americans a la borsa. Es van arribar a concedir préstecs per finançar la compra d’aquestes.
Lacontinua pujada de preus de les accions anava atraient cada cop més inversors i generant una bombolla econòmica que esclataria, provocant el pànic, i suprimint els estalvis de molts inversors, així com també, arruïnant bancs i grups financers.
La manca de liquiditat en el sistema, on molts bancs finançaven les empreses, va fer tancar també moltes empreses i generant una desocupació massiva.Quan Chaplin surt de l’hospital es veu immers en una manifestació de treballadors, que protesten precisament per la desocupació massiva viscuda en aquella època.
CONCLUSIÓ
L’ideologia de Charles Chaplin és veu clarament reflectida després d’aquesta pel·lícula en clau humorística, crítica amb el sistema capitalista, de les condicions laborals, econòmiques i socials de l’època.
Farcida...
INTRODUCCIÓ
La pel·lícula filmada el 1936 reflecteix la desesperada situació laboral i social de la classe obrera d’aquells temps.
L’inici de la pel·lícula és una imatge a pantalla completa d’un rellotge, aquest detall pot tenir vàries lectures, però sense cap mena de dubte entendrem enseguida la vital importància del temps en el món laboral que provocà els canvis enl’estructura del treball. Per tant, el temps invertit en la fabricació de quelcom, derivava en major o menor benefici per al propietari (anomenat modernament, empresari). D’aquí a que la imatge d’aquest sigui la d’un “monstre” ben vestit i amb molt afany de lucre.
Als primers compassos de la pel·lícula es veu un Charles Chaplin extenuat donat a l’elevat ritme de treball a la fàbrica dedicada al’acer. Aquest ritme de treball propens a la malaltia laboral i provocat per la segona revolució industrial acaba amb el protagonista a l’hospital.
Així doncs, el context històric de la pel·lícula és la Segona Revolució Industrial, que va tindre lloc a finals del segle XIX, degut a una nova onada de innovacions tècniques, que van permetre augmentar la capacitat productiva de manera espectacular imillorar els sistemes de transport. Com a conseqüència, els intercanvis comercials es van multiplicar, la població europea va començar a desplaçar-se a altres zones del món i nous països és van industrialitzar de forma accelerada.
En referència a la situació laboral i a l’evolució d’aquest, els esdeveniments més importants que van tindre lloc en aquella època, van ser sobretot:
L’exposició deles teories sobre la gestió científica del treball humà per Frederick Winslow Taylor el 1911 i també la proposició d’una revolucionaria organització del procés de producció basada en una divisió vertical i horitzontal. Es tractava de dividir verticalment els rangs de comandament (exclusiu de directius) i de treball pur i dur (exclusivament acatar les ordres dels directius per part delstreballadors). I horitzontal, des del moment en que el treball es divideix en operacions bàsiques.
També de rellevant importància és l’aplicació de les idees de Taylor per Henry Ford el 1925, provocant així el naixement del “Fordisme”, que consisteix amb el desenvolupament de la cadena de producció, és a dir, ja no és l’home qui marca el ritme del seu treball, sinó la cinta transportadora, i tots ho tenenque mantindre, o sinó seran acomiadats. El treballador es converteix en un peça més de la màquina.
Charles Chaplin ens mostra durant la pel·lícula que aquest ritme frenètic comportarà un enfadament general de la població, que derivarà en una vaga dels treballadors.
La precarietat laboral, doncs, té el seu màxim exponent en aquest reflex de la societat nord-americana de principis de segleXIX.
Durant tota la pel·lícula s’aborden altres temes, no només els de la precarietat laboral, sinó també el context social i que generà la gran depressió de 1930 als Estats Units. Aquesta depressió, generada pel Crack del 29, va ser la conseqüència d’un augment exagerat en la inversió de milions d’americans a la borsa. Es van arribar a concedir préstecs per finançar la compra d’aquestes.
Lacontinua pujada de preus de les accions anava atraient cada cop més inversors i generant una bombolla econòmica que esclataria, provocant el pànic, i suprimint els estalvis de molts inversors, així com també, arruïnant bancs i grups financers.
La manca de liquiditat en el sistema, on molts bancs finançaven les empreses, va fer tancar també moltes empreses i generant una desocupació massiva.Quan Chaplin surt de l’hospital es veu immers en una manifestació de treballadors, que protesten precisament per la desocupació massiva viscuda en aquella època.
CONCLUSIÓ
L’ideologia de Charles Chaplin és veu clarament reflectida després d’aquesta pel·lícula en clau humorística, crítica amb el sistema capitalista, de les condicions laborals, econòmiques i socials de l’època.
Farcida...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.