tirant lo blanc

RESUM DEL TIRANT LO BLANCH
PROLEG: mereixedors de record són els grans homes del món. Tant personatges bíblics, herois grecs, troians, romans, sants de la cristiandat, cavallers de la Taula Redona... El cavaller digne no provoca la guerra sinó que és un ajut necessari per a preservar la pau. Entre els cavallers Tirant deu ser recordat per les seues proeses. Tenint en compte la versemblança del´obra, i el tractament al pròleg que fa Joanot de Tirant com si fóra un personatge real, això ens fa pensar que aquest personatge encarnava per al mestre valencià algun personatge de carn i os, això sí, idealitzat. Podria ser Roger de Flor.
CAPÍTOL 1: l´autor ens presenta el llibre dividit en una sèrie de parts que responen a les set fases per les quals ha de passar tot cavaller.
CAPÍTOL 2: elcomte Guillem de Veroych proposa a la seua dona d´anar a terra santa a veure el sant sepulcre amb l´objectiu de netejar ses faltes.
CAPÍTOL 3: lamentacions de la comtessa que plora en abundància davant de la negativa del seu home de voler ser acompanyat.
CAPÍTOL 4: el comte viatja a Alexandria i d´aquí a Jerusalem. En el viatge de tornada deixa el seu escuder a Venècia fent córrer el remor que hamort. Es posa l´hàbit de Sant Francesc i deixa créixer el pèl. Sense dir res a ningú se´n va a viure una vida ermitana a Santa Dona.
CAPÍTOL 5: el rei moro de Canària envaeix l´illa d´Anglaterra. Devasta la terra al seu pas. El rei cristià anglés res no pot fer. La comtesa de Veroych li ofereix la seua ciutat fortificada per a poder defensar-se. El rei accepta i veu desconsoladament com els moross´apropien de ses terres.
CAPÍTOL 6: veent el comte el soroll de la morisma entra disfressat dins de la ciutat i demana almoina al rei. El rei el tracta bé associant-lo a una figura de somni redemptora.
CAPÍTOL 7: el rei li demana consell i ajuda militar.
CAPÍTOL 8: el comte s´excusa al·legant ignorància i molta edat.
CAPÍTOL 9: el rei no accepta les excuses. De vegades els màrtirs prenen perla fe en Jesucrist les armes contra els infidels.
CAPÍTOL 10: finalment Guillem accepta l´encàrrec. Demana en primer lloc alçar l´ànim dels soldats amb abundants viandes. Després estableix un pla de llançar mangranes flamejants a les tendes dels moros, i davant del desconcert eixirien les hostes cristianes i provocarien una gran mortandat. La tècnica de fer bombes incendiàries l´havia apresa elcomte a Barut, terra de moros.
CAPÍTOL 11: per a fer les mangranes feia falta sofre viu que estava en poder de la comtessa. La comtessa el dóna, però sent dolor per no haver tractat amb prou d´honor el vell ermità.
CAPÍTOL 12: el pla de l´ermità té lloc. El campament dels infidels es crema. La mortandat és màxima. El moros preparen una lletra de batalla.
CAPÍTOL 13: el rei moro propondrà uncombat rei contra rei. Qui guanye se farà amb el poder del territori.
CAPÍTOL 14: el rei de Canària fa la proposta al rei d´Anglaterra. Es produeix la deliberació en consell.
CAPÍTOL 15: l´ermità aconsella al rei per honor enfrontar-se al rei moro, però com el rei moro és molt fort i el seu rei és fluix proposa que el rei es despulle de ceptre i corona i per un breu lapse siga coronat rei sononcle, el duc de Lencastre, per a poder d´aquesta manera batallar en la refrega.
CAPÍTOL 16: el rei diu que la batalla és cosa seua. Els súbdits s´oposen a la idea del rei. I el rei accepta però serà ell que diga qui el suplirà en batalla
CAPÍTOL 17: l´escollit és l´ermità, qui entra en camp clos contra el rei de Canària amb les armes pròpies de Guillem de Veroych.
CAPÍTOL 18: l´ermità justificaconéixer les armes del marit de la comtessa de Veroych al·legant que ell i el seu marit havien lluitat junts en el passat.
CAPÍTOL 19: l´ermità va guanyar el combat. Tots contents, els cristians, van enviar uns ambaixadors als moros per a invitar-los a eixir de les seues terres. La resposta dels moros va ser nomenar un altre rei i decapitar els ambaixadors.
CAPÍTOL 20: el rei ermità entrà en...