Titaium -di [guett]

El Titani
El titani és un metall de transició de color gris plata amb símbol Ti a la taula periòdica i amb el numero 22. Es tracta d’un metall amb un pes força inferior a l’acer (proporció 4.5/7.8), amb una gran resistència a la corrosió i amb una elevada resistència mecànica. Com a contra, tenim que és força car (comparat amb l’acer, ja que tenen moltes característiques similars i l’acer ésmolt conegut), per la qual cosa el seu ús és força limitat. Cal dir, però, que tot i ser car és abundant a la natura, però no es troba mai en estat pur sinó que es troba en forma d’òxids, en les restes de certs minerals de ferro i fins i tot en cendres d’animals i plantes.
Els seus usos són molt variats. Es fa servir tant en el món aeroespacial (per la seva capacitat de suportar condicions moltextremes de fred i calor), aeronàutic, militar, petroquímic, agroindustrial i automobilístic, en la indústria química (per ser resistent a l’atac de molts àcids) i en medicina (els teixits del cos toleren la seva presencia, per tant s’utilitza per fer diferents tipus de pròtesis).
Com hem dit abans el titani és un metall força lleuger que té el punt de fusió a 1675ºC (1941K). La seva massa atòmica ésde 47,867u (entenem “u” com agafar el pes del Carboni-12 i dividir-lo entre 12).
Té poca conductivitat elèctrica i tèrmica (comparant amb altres metalls, per exemple, si ho comparem amb la plata o amb el coure té una conductivitat 25 cops inferior, però si comparem amb algun semiconductor com la silicona és 10 bilions de cops superior, així que es considera poc conductor dintre del món delsmetalls), i tampoc s’imanta degut a la seva estructura electrònica. Cal dir també que és reciclable i molt abundant. Té 5 isòtops principals (46Ti, 47Ti, 48Ti, 49Ti y 50Ti) essent el 48T el més abundant. Per a millorar-ne les prestacions mecàniques es poden fer aliatges amb altres elements.
De característiques químiques cal destacar que és un metall dur (6 en l’escala de Mohs), dúctil (es potdeformar sense trencar-se i fer-ne fils), mal·leable (es pot deformar i fer-ne làmines molt primes), amb gran tenacitat (energia que absorbeix abans de trencar-se) i resistent a la tracció (esforç).
L’estructura del titani a temperatura ambient és hexagonal compacta (hcp) però per sobre de 882ºC presenta una estructura centrada en el cos (bcc). Té una bona resistència a la corrosió deguda a la capad’òxid que recobreix el material (l’òxid de titani es coneix també com rútil i és de color negre). És resistent a l’atac d’àcids i de bases, fins i tot en calent, tot i que podria arribar a dissoldre’s (sobretot en àcid fluorhídric), i també pot reaccionar fàcilment amb nitrogen, oxigen, hidrogen, bor i altres no metalls a temperatures elevades.
Com ja hem dit abans, presenta una alta resistència a lacorrosió (quasi tan resistent com el platí) i quan és pur, és un metall lleuger, fort, brillant i blanc metàl·lic d'una relativa baixa densitat.
El que fa que sigui un molt bon material per poder fer materials quirúrgics o pròtesis és precisament la seva gran resistència a la corrosió, i la seva lleugeresa, ja que una pròtesis o un bisturí no poden ser gaire pesats, ja que serien incòmodes icansats d’ utilitzar; però a l’hora ha de ser un material dur i resistent. El titani, al complir moltes d’ aquestes característiques indispensables, és un element molt bo i adequat per a la ciència quirúrgica i medicina
Alguns compostos de titani poden tenir aplicacions en tractaments contra el càncer. Per exemple, el clorur de titanocè en el cas de tumors gastrointestinals i de mama.
El titani ésun metall bio compatible degut a que els teixits de l'organisme toleren la seva presencia sense que s'hagin observat reaccions del sistema immunitari. Entre aquesta i les seves altres propietats - duresa, lleugeresa, resistència, mal·leabilitat... - l'han fet el material perfecte per ser usat en un gran nombre d'aplicacions mèdiques, tals com pròtesis de tot tipus, plaques anti trauma,...