Tomás De Auquino

TOMÀS D’AQUINO
1- EL MÈTODE ESCOLÀSTIC EN FILOSOFIA: LA QÜESTIÓ DISPUTADA
Per a parlar d’aquest concepte primer exposaré el que es la Summa de Teleologia. La Summa de Teologia està dividida en tres parts. En cada part estudia uns dels grans temes de la teologia:
1- Deu i la creació
2- La Moral, la qüestió de la llei natura
3- Crist i els Sagraments
Cada part està dividida en tractats, elstractats estan dividits en qüestions i les qüestions en articles. Una qüestió es un gran problema que l’autor planteja i va responent amb articles.
La qüestió de la llei natural es una de les qüestions de la llei en general. Dividida en 6 articles.
Els articles tenen la següent estructura:
• Les Objeccions: son els arguments en contra. La tesi
• En canvi: Nova objecció de signe contrari ales anteriors. Podem dir que son els arguments a favor. La antítesi.
• Solució: Solució a la resposta plantejada.
• Respostes a les objeccions: Tomàs dona les seues respostes a les objeccions plantejades.
La qüestió disputada es el resultat d’un debat escolar, prèviament anunciat, on intervenen els alumnes i altres mestres. Aquesta qüestió es el mètode que utilitzaven els escolàstics i ,enconcret, Sant Tomàs.
Una qüestió disputada no es soles la transcripció del procés verbal del debat, sinó el resultat de la reflexió del mestre sobre el que es discuteix, però que te un compte les raons o els arguments que en el debat s’han donat.
Es estrictament argumentatiu . Pretén la recerca de la veritat.







2- LES FONTS CLÀSIQUES DE LA LLEI NATURAL.
Una de les fonts principalsclàssiques és Aristòtil (‘’pare del dret natural ’’)
Pensa que hi ha dos classes de dret: natural i legal, corresponent a dos classes de lleis: la llei natural, o comú a tots els homes, i la llei positiva, corresponent a un grup social. El dret natural està en la mateixa naturalesa de l’home i per això ho tenen en comú tots els humans. La llei positiva es la llei dictada per la màxima autoritat quete com a fi la justícia i el be comú, aquesta llei canvia amb el temps adaptant-se a les noves formes de vida i pensament.
Una altra font importat son els autors llatins: Ciceró i Sèneca.
Ciceró segueix a Aristòtil i als estoics. Els estoics identificaven la llei natural amb la llei eterna (la llei divina), encara que tenien un concepte panteista de la divinitat. La llei eterna pensa que lallei es dictada per la divinitat (per Déu) a totes les criatures i en concret a l’esser humà mitjançant la raó. Les característiques de la llei eterna son: soles hi ha un únic Deu, com Deu esta present en tot l’univers, la llei natural es universal i immutable ja que Deu no pot canviar.
Els estoics pensen que la llei natural es manifesta en la recta raó, que dicta el bo i prohibeix el dolent.Aquesta llei s’entén per a tots els homes. La llei natural es font i justificació de tots els drets o les lleis positives.
Aquestes idees són arreplegades per Ciceró.
Un altre autor que va tindre una gran influencia en els escolàstics medievals es Sèneca. Per a Sèneca hi ha diversos drets naturals, a més del dret positiu: un general, que es refereix a l’ordre necessari de tots els essers de lanaturalesa, un altre més estricte, que es comú a tots els essers animats i un altre mes limitat que es propi dels essers humans del qual s’inclou el dret natural.
Totes aquestes idees van ser arreplegades pels juristes romans i ells ho van expressar en el Corpus Iuris Civilis (conjunt de drets civils).
Aquestes lleis van ser conegudes pels medievals i per Sant Tomàs. Entre aquests juristes els quedestaca Sant Tomàs son: Gai i Ulpià.
Gai no parla ni de llei ni de dret natural: distingeix entre dret civil i de gents, a aquest últim el considera un dret que dicta la raó natural i que no pot ser destruït per cap autoritat humana.
Ulpià pensa que el dret natural es comú a tots els animal. Inclòs l’home.
A més d’aquestes idees també va influir el pensament cristià, sobretot la figura de...