Trabajo de arte

SOROLLA

Joaquín Sorolla i Bastida, pintor espanyol vinculat a l'Impressionisme, neix a València en 1863, quan el moviment a França estava en ple apogeu. Les seves pintures per tant són tardanes, però en elles reuneix les principals característiques impressionistes com el gust per l'aire lliure, la recerca del momentani, del fugaç, la captació dels efectes de la llum, l'absència del negre idels contorns i les pinzellades petites i soltes.
Quan tenia dos anys d'edat els seus pares van morir a causa d'una epidèmia de còlera i són els seus oncles materns els qui s'ocupen d'ell i de la seva germana Concha.
Va iniciar els seus estudis artístics amb l'escultor Cayetano Capuz i després va rebre una formació acadèmica en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. Des de molt jove es vaaficionar a pintar a l'aire lliure i a l'ocupació de tons clars i lluminosos influït per Pinazo.
En 1884 es va presentar al concurs convocat per la Diputació Provincial de València per ser pensionado a Roma. Obté la pensió gràcies a un quadre d'història, El crit del Palleter. D'aquí es traslladarà a París amb el seu amic el pintor Pedro Gil, on entra en contacte amb l'Impressionisme.
Prorrogada la sevapensió per un any, en 1888 contreu matrimoni amb Clotilde García, el seu millor model i companya, i s'estableixen a Assís.
En 1889 s'instal·len a Madrid, on va començar una trajectòria professional plena d'èxits. D'aquest període destaquen obres de crítica social, que són demandades en els certàmens oficials. Tràfic de blanques, Encara diuen que el peix és car i Trista herència mostren el seucompromís pels desheretats i s'adverteix ja la preocupació luminista.
En L'Exposició Universal de París de 1894 descobreix el luminismo dels pintors nòrdics que tant marcarà la seva obra posterior. Comença a pintar a l'aire lliure i la seva paleta va cobrant nous matisos en el seu esforç per plasmar la llum en les escenes quotidianes i paisatgístiques de la vida mediterrània.
La volta de la pesca,omple de llum, suposa una instantània d'un episodi de la vida real.
Entre els seus temes preferits cal destacar la seva dedicació al paisatge llevantí. Realitza contínues escapades a València, a Javea, per pintar escenes del mar relacionades amb la pesca i la vida de la platja, el bany, els jocs en la sorra i els nens.
Sempre trobem la presència humana. El gran protagonista és la llum, que favibrar els colors i marca el moviment de les figures.
En A l'ombra de la barca, València, insisteix en els temes costumistes mariners intentant reflectir la posta del sol, buscat forts contrastos entre llums i ombres.
Contínua amb l'estudi de la llum de l'ocàs en El nen de la barquita. Aquí tracta el tema de la platja, amb el qual sorgeixen els temes infantils que ja hi havia tantado ambanterioritat entremesclats amb les escenes de pescadors. Un altre exemple és Pescadora amb el seu fill, València.
Nedadors, Javea representa a nens i adolescents en els penya-segats.
En Nens a la platja, tres nens apareixen tombats a la platja, prop de la riba. Les expressions dels rostres transmeten l'atmosfera del Mediterrani. Els cossos nus són una excusa per tractar la llum i l'ombra. No utilitza elnegre per a les ombres, sinó que empra els malves, blancs i marrons seguint les consideracions impressionistes.
Passeig a la vora del mar recull a la seva dona i a la seva filla major passejant per la platja amb una paleta brillant i vitalista. Capta la brisa del mar a través del moviment de la indumentària.
Sorolla viatjarà per diferents regions de la geografia espanyola per pintar diferentspaisatges. Es va interessar per la ferocitat del mar cantàbric, tan diferent del seu mediterrani. Instantània de Biarriz, Escullera, Sant Sebastià o Sota el tendal, platja de Zarauz.

En descobrir els jardins dels Reals Alcàssers de Sevilla, comença a tenir gran importància el tema del jardí en la seva producció. Exemple: Font de l'Alcàsser de Sevilla.
Al pati dels Comares, la Alambra de...