Trabajos

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
La historiografia

Contemporàniament a la poesia trobadoresca, el rei Jaume I enfila la narració d’un llibre historiogràfic que converteix en les seves memòries i onexplica la història a la seva manera, fent propaganda dels esdeveniments més rellevants del seu regnat. Els altres autors de cròniques històriques catalanes; Bernat Desclot, Ramon Muntaner i el rei Pereel Cerimoniós, segueixen les seves petjades i escriuen història per honor i glòria de la Corona d’Aragó. Les seves obres són l’embrió d’un gènere nou que es desenvoluparà al segle XV: la novel·lacavalleresca.

Com s’explica la història a l’Edat Mitjana.

Els primers textos historiogràfics de l’Edat Mitjana són en llatí. Les cròniques llatines expliquen la història d’un país des dels primerspobladors fins a l’època del redactor, incloent-hi de vegades la història bíblica. Fan un relat cronològic dels esdeveniments i s’acostumen a construir copiant textos anteriors als quals s’afegeixendades del temps contemporani.

A partir de la segona meitat del segle XIII, la historiografia ja s’explica, als palaus cortesans i a les places dels pobles, en la llengua vulgar. Un recontador de“noves” (que vol dir notícies), acompanyat normalment d’un instrument de corda, hi recita tant els esdeveniments històrics, com les notícies de l’actualitat. Ho fa en versos, anomenats noves rimades. Aixíes divulguen les cançons de gesta, que constitueixen l’èpica, com la Chanson de Roland francesa (s.XII) o el Cantar del Mio Cid castellà.

Però aquestes quatre grans cròniques s’allunyen del conceptemedieval d’historiografia, sobretot perquè no són una compilació de gran abast històric, sinó que relaten fets contemporanis als autors i molt propers a les seves vides. Totes quatre expliquenhistòria d’una manera peculiar: no sempre daten els fets (com sí que ho fan els cronicons llatins) i poden barrejar la història real amb fets llegendaris extrets de les cançons de gesta o del folklore....