Transformacions Econòmiques I Socials Al Primer Terç Del Segle Xx

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Durant el primer terç del segle XX el conjunt d’Espanya va començar el procés de la transició demogràfica, que a Catalunya s’havia iniciat ja durant la segona meitat del segle XIX.
TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa demortalitat de resultes de la millora de l’alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries. La mortalitat infantil també va conèixer un retrocés notable i, consegüentment, l’esperança mitjana de vida en néixer va augmentar. Com a conseqüència d’aquesta davallada de la mortalitat, i del manteniment d’una natalitat alta, la població espanyola va créixer de manera considerable. A partir dela segona dècada del segle XX, es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència d’uns nivells més alts d’urbanització i de racionalitat en la planificació familiar. Malgrat el creixement de la població, la modernització de la demografia espanyola va tenir un retard considerable en comparació amb altres països europeus i no va arribar a completar-se fins a la segonameitat del segle XX. Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i va conèixer una davallada molt notable de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat. L’esperança de vida, ja superior a l’espanyola, va augmentar notablement i la població va créixer tot i no estar tan motivat pel creixement vegetatiu, que va ser moderat, com per una nova onada migratòria a la segona dècadadel segle XX.
MOVIMENTS MIGRATORIS
Entre els anys 1900 i 1931, Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors; un volum important de població es va desplaçar cap als sectors moderns de l’economia, i per tant, cap a zones com Barcelona, Madrid, Bilbao o Sevilla. L’any 1930 un 20% de la població catalana era immigrada. L’emigració a ultramar, amb procedència gallega i cantàbrica,va ser causada, d’una banda, per una economia en què l’ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacions econòmiques (domini de la terra improductiu i acaparat), i, d’una l’altra, en el millorament de la navegació. La destinació era l’Amèrica Llatina.
INTENSIFICACIÓ URBANITZACIÓ
Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització, que va tenir el seuperíode de creixement més gran entre l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929. Les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixer notablement, fins a superar el milió d’habitants l’any 1930; les ciutats de més de cent habitants també van augmentar la seva població (un 65% en relació amb l’any 1900). També altres centres industrials o miners van experimentar un creixementespectacular. Les zones de més alt creixement van ser: el Barcelonès, els Vallès Oriental i Occidental, el Baix Llobregat, Aragó, Múrcia i Almeria.
ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
CRISI AGRÀRIA
La causa immediata de la crisi cerealista va ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva. El resultat d’aquest model eren uns preusmés baixos que els espanyols com a conseqüència d’una producció molt elevada i de la reducció del temps i dels costos del transport gràcies als avenços en la navegació. La competència del cereal estranger va provocar una baixada dels preus, amb la consegüent reducció dels ingressos i la caiguda delsbeneficis. Aquesta situació va originar un seguit de protestes, coordinades per la LigaAgraria, unaassociació de propietaris cerealístics que va actuar com a grup de pressió per aconseguir un aranzel protector. De la disminució dels beneficis se’n va derivar la disminució dels salaris dels jornalers, i això va desfermar un període d’agitacions pageses que es va allargar tot el primer terç del segle XX. La crisi cerealista va anar acompanyada d’una crisi de la viticultura, que va ser molt...