Transformacions econòmiques i socials al primer terç del s.xx

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S.XX
1) POBLACIÓ

a) La transició demogràfica
L’inici de la transició demogràfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat a conseqüència de la millora de l’alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries i van disminuir les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja ide clavegueram, al control de la potabilitat de l’aigua i a la higiene dels aliments. L’esperança mitjana de vida va augmentar entre el 1900 i el 1930.
Com a conseqüència d’aquesta davallada de la mortalitat, la població va créixer de manera considerable. Però a partir de la segona dècada del s.XX es va anar produint un descens de la natalitat com a conseqüència d’uns nivells més altsd’urbanització i de racionalitat en la planificació familiar. Aquesta davallada, però, va ser irregular.
Malgrat el creixement de la població, Espanya va tenir un retard considerable en comparació amb altres països europeus.
b) Els moviments migratoris
Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors. En efecte, un volum important de població es va desplaçar cap als sectors moderns del’economia, i la població activa agrària va disminuir. Madrid i Barcelona van ser els principals centres industrials. L’arribada d’immigrants a Catalunya va ser molt intensa.
L’emigració d’ultramar va assolir un màxim sense precedents, les causes d’aquest moviment migratori cal buscar-les en una economia en què l’ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacionseconòmiques i en el millorament de la navegació.
c) La intensificació de la urbanització
Les migracions interiors van augmentar entre l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, en què una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans.
Com a resultat del procés migratori, les ciutats grans, com Madrid i Barcelona van créixer notablement. ABarcelona les dimensions de la ciutat van augmentar com a resultat de l’agregació d’alguns municipis del Pla de Barcelona en compliment de Decret del 1897.

2) ECONOMIA (agricultura)

a) La crisi agrària
S.XX hi havia una agricultura orientada al conreu de cereals, oliveres i vinya i una ramaderia ovina destinada a la producció de llana. A Espanya la crisi cerealista va ser més fortaque altres països del seu entorn.
La causa de la crisi va ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia, que tenies preus més baixos que els europeus i una producció més elevada.
La competència dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus dels productes europeus. Aquesta situació va originarprotestes (Liga Agraria), associació de propietaris cerealistes que va actuar per aconseguir un aranzel protector.
La crisi cerealista va anar acompanyada d’una crisi de la viticultura per la plaga de la fil·loxera que s’havia estès per tot Catalunya i havia destruït centenars de milers d’hectàrees de vinya. Per resoldre la crisi, es van replantar totes les vinyes amb un nou cep americà portat deCalifòrnia.
La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires(conreadors) i els propietaris. Els primers, van defensar la vigència dels contractes rabassa morta. En canvi, els propietaris sostenien que la mort de dos terços de ceps anul·lava els vells contractes i van exigir l’establiment de nous contractes de durada molt més curta.
b) L’evolució agrícola
La crisi agràriaes va superar gràcies a l’establiment de noves barreres aranzelàries i al creiexement de la producció. Els motors principals de la millora agrícola van ser:
* Les noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a l’augment de fertilitzants artificials, la selecció de llavors, la disminució del guaret, l’increment de la mecanització i l’extensió del regadiu a noves terres.
* La...