transición democratica Española

Transició democràtica espanyola


La Transició Espanyola és el període històric durant el qual es porta a terme el procés pel qual Espanya deixa enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per una constitució que consagrava un Estat social i democràtic de Dret.

Situació política
 El dubte en aquells moments era si el nou rei hoseria del règim dictatorial  o bé si ho seria d'un nou règim democràtic. Sortosament, Joan Carles va apostar per la via reformista, però va ser continuïsta.
Arias Navarro, el darrer cap de govern franquista, va ser confirmat en el càrrec pel rei, però el seu govern es va mostrar incapaç de dur a terme cap mena de democratització.
No serà fins al govern de Suárez, quan es van sentar les basesjurídiques de la transició cap a la democràcia
 Va ser possible després de negociacions amb les "famílies" franquistes. . La legalització de l'oposició fou un pas bàsic per a l'establiment d'un sistema democràtic.
El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques. Les Corts sorgides de les eleccions van ser les encarregades d'elaborar una nova Constitució, finalment aprovadael 1978.
La consolidació de la democràcia, però, no va ser gens fàcil. La crisi econòmica, les accions terroristes, d'ETA sobretot, juntament amb els intents colpistes de l'extrema dreta, la van posar en perill diverses vegades.
Després de l'intent de cop d'estat de 1981, la democràcia es va consolidar a Espanya amb l'arribada al poder, després de les eleccions d'octubre de 1982, del PSOE,liderat per Felipe González. L'etapa de governs socialistes va durar des de 1982 fins a 1996. Això es va concretar en un complet programa de reformes econòmiques i polítiques, amb un triple objectiu: sortir de la crisi econòmica, incorporar el país al context europeu i internacional i consolidar definitivament la democràcia a Espanya.


Trancicio economica i social

Enel período 1973-85 España vivió una profunda crisis económica que se
caracterizó, como en otros países occidentales, por altas tasas de inflación y desempleo,
una inversión negativa y un crecimiento muy lento del producto interior bruto. La crisis
coincidió con los años de la transición política de un régimen autoritario a un sistema
democrático. La transición política retrasó la adopciónde medidas económicas para hacer
frente a la crisis de la economía, pero también abrió la oportunidad de realizar reformas
importantes que ayudaron a la consolidación de la democracia

contemporánea. Junto a los problemas de toda índole provocados por la democratización del
Estado Español, los valencianos experimentaron, de forma traumática, un enfrentamiento
político entorno a suidentidad nacional. Éste provocó una fractura social entre los defensores
de dos proyectos nacionales antagónicos: el fusteriano, catalanista, y el español, regionalista.
Dicha dualidad, esencialista en ambos casos, separó a la sociedad de forma transversal
llegando ambos proyectos a captar el apoyo de diferentes capas sociales y espectros
ideológicos contrapuestos. La división, por tanto, no estuvo,desde el punto de vista
sociológico, en la dialéctica izquierda-derecha sino, más bien, en función de los orígenes
sociales y de la tradición político-cultural de la que cada individuo procedía.

Trancico demoDurant els anys de la transició democràtica (1975-1982)
al País Valencià , i en especial la seva capital , València , va viure un dels períodes més convulsos de la seva històriacontemporània . Al costat dels problemes de tota índole provocats per la democratització del
Estat Espanyol, els valencians van experimentar , de manera traumàtica , un enfrontament
polític entorn a la seva identitat nacional . Aquest va provocar una fractura social entre els defensors
de dos projectes nacionals antagònics : el fusterià , catalanista , i l'espanyol , regionalista .
Aquesta...