Trastorn Personalitat Per Evitación

EL TRASTORN DE LA PERSONALITAT PER EVITACIÓ
És un trastorn caracteritzar per la hipersensibilització de l’individu al rebuig social, conseqüentment tenen por a iniciar una relació, ja sigui amistosao amorosa, per si fracassen o pateixen una decepció.
Aquest trastorn, normalment, deriva des de la joventut o principi de l’edat adulta i normalment succeixen perque alguna persona significativa lacriticava i rebutjaba constament, a partit d’aquesta situació desenvolupen un patró de característiques relacionades amb la percepció que tenen de si mateixos y creences de la resta de subjectes.
Lapor que sorgeix en aquest trastorn és de tipus interpersonal, de manera que la persona te un desig de afecte y acceptació conscient però degut al continu pensament de ser rebutjats per que la restacritiquin els seus defectes eviten les relacions i/o situacions socials.
Algunes actituds de les persones que pateixen personalitat evitativa són la por el rebuig, temen que descobreixin els seusdefectes y no ser acceptats. Un altre de les característiques molt lligada a l’anterior es l’autocrítica, tenen pensaments autodenigrants, cada cop que es troben en situacions socials. Normalment, per poraquest rebuig simulen una personalitat, procurant enganyar a al resta per un temps, procuren que ningú se’ls apropi massa com per arribar a conèixer la seva vertadera identitat. Tot això deriva d’unaavaluació incorrecte de las reaccions de la resta, interpreten reaccions neutres o positives com a negatives, creuen que qualsevol reacció negativa confirma la creença de que son defectuosos i de queno agradaran a ningú manquen, doncs, de criteri personal per jutjar-se de forma positiva, basant-se única i exclusivament en com són percebuts per la resta.
Encara que a aquest subjecte se lidemostri que es acceptat aquest ho rebutjarà creien ser enganyat. Aquesta situació d’angoixa els hi provoca ansietat, sentint-se culpable per patir ansietat, una persona amb trastorn de personalitat...