Treball Budisme 1

BUDISME
Significat de la paraula
És el terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i de pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Origen de la religió
Siddharta era fill d'un rei. Un profeta va vaticinar que esdevindria un gran líder espiritual o un gran general. El seu pare preferia la segona opció i el noi va créixer tancat al palau. En una de les sevesescapades d'amagat va veure un intocable demanant diners i això el va commocionar tant que va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar al coneixement dels Upanixads i, a l'edat de 35 anys, després de restar immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, es va convertir en el Buda, l'il·luminat. Va morir al'edat de 80 anys.
Fundador
El fundador va ser Siddharta Gautama, va convertir-se en Buda (560 a.C-480 a.C).
Símbols del Budisme
Roda de Dharma: s’utilitza sovint per a representar a Buda. S'ha convertit en el símbol universal per al Budisme . La roda del Dharma té vuit radis, que representen el sender òctuple de Buda

El Nus Etern: l’entrecreuament de línies en el nus etern es diu que simbolitzacom tot està connectat. També pot representar com la religió i els afers seculars , així com la compassió i la saviesa , estan unides i connectades una amb l'altra .

Déus
Les divinitats del budisme tenen un significat diferent al dels déus tal com s'entenen a Occident. En sànscrit, la paraula utilitzada per dir "divinitat" és deva, però aquest mot també significa "esperit", "semi-déu", "àngel","sant" o qualsevol ésser sobrenatural benevolent. Pel budisme, els devas representen més aviat les qualitats de la ment desperta
En l'ensenyament del Siddharta Gautama no cal un lloc per a déu o la divinitat. No es tracta que Buda negui l'existència de Déu, en realitat considera que l'existència o no de déu és un debat inútil i sense solució que no canvia res (ho compara amb algú que es volarrencar una fletxa del cos a qui no li ha d'importar de quin material està feta)
Tot i aixo tenen una especie de deus protectors que tenen les zones dividides.
S’anomenen: Daiitoku Myō-ō (Oest) Fudō Myō-ō (Totes posicions)
Gōzanze Myō-ō (est) Gundari Myō-ō (Sur) Kongō-Yasha Myō-ō (nort)






Creences i costums
Creences:

Fe i creença en les Quatre Nobles Veritats.
No tenir mala voluntat i rebutjartot tipus de crueltat, a més de despullar-se de qualsevol hàbit mundà. 
Cuidar la paraula, de tal manera, que es diguin coses positives i sanes, com també no mentir.
Mantenir una conducta o acció recta de tal manera, que no es faci mal a ningú.
Portar una manera de vida recte evitant els treballs immorals o indesitjables.
Esforçar-se per fer sempre el correcte, el just, rebutjant tots elspensaments dolents per poder atreure els pensaments positius i així poder tenir la nostra ment neta.
Mantenir una recta atenció, per no descuidar els components de la nostra personalitat. Atenció per poder detectar, tan bon punt apareixen, els mals pensaments, i així poder descartar-los abans que es facin més forts, atenció per poder controlar els nostres sentits o autoconsciència.
Obtenir una rectaconcentració per aconseguir la contemplació veritable i la profunda meditació, i així posar-se en contacte amb el Nirvana o l'Eternitat.
Karma: La llei del Karma, o de la causa i efecte, regeix tant en les dimensions morals com en les físiques de la vida humana. L'home és esclau del cicle dels resultats de les seves bones o mals accions.

Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentalsdel budisme que va deixar Siddharta Gautama als seus primers deixebles.
 Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
Samudaya: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de...