Treball Català Tuson DEFINITIU

UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES
(J. TUSON)

Treball escrit per:

Rul·lan Sabater, Lluc
Serra Mir, Gabriel
Vaquer Grimalt, Pere
IES Ramon Llull
Llengua Catalana

2n Batxiller – D
04.02.2011

COMENTARI GENERAL SOBRE EL LLIBRE
Una imatge no val més que mil paraules és un llibre que pertany al gènere literari de l'assaig, la qual
cosa es veu fàcilment, ja que presenta característiques pròpiesd'aquest gènere literari. Característiques
evidents que relacionen el llibre amb l'assaig són la brevetat (els capítols són molt curts), llibertat temàtica
dels capítols (sempre relacionats amb el tòpic de la llengua), el desenvolupament asistemàtic dels temes i
l'estil senzill, natural i amistós. Cal dir que és subjectiu (la xerrada és personal i expressa estats d'ànim), ja
que l'autor no preténsimplement informar, sinó que tracta els prejudicis des del seu punt de vista, intentant
convèncer al lector que la seva versió és la correcte. Per això, podem dir que es tracta també d'un text
argumentatiu. Convé comentar que, com a característiques pròpies de l'assaig, hi ha una consciència artística
(es cuida l'aspecte estètic) i una mescla d'elements com, per exemple, citacions, proverbis,anècdotes, etc.
Finalment, està dirigit a un públic ampli, és a dir, que el lector no està especialitzat en el tema tractat i, per
tant, això condiciona la forma d'exposició de les reflexions i meditacions de l'autor: ha de ser clar i precís.
Tal i com s'ha comentat anteriorment, es tracta d'un llibre en què cada capítol és un text
argumentatiu, és a dir, que, per mitjà d'arguments, l'autor, que téuna posició determinada sobre un tema,
intenta influir sobre els receptors del seu missatge, els lectors, respecte d'aquest tema. L'autor, en aquest cas
J. Tuson, adopta una sèrie d'estratègies o arguments per convèncer als lectors. Per començar, fa un gran ús
dels arguments d'analogia o exemple (capítol 1: per demostrar la importància de les paraules sobre les
imatges: “Pensem, ara, en doscaçadors [...]”; capítol 2: “Preguntar-nos si desapareixerà l'escriptura és com
inquirir sobre la desaparició de la roda, inventada també, curiosament, a Mesopotàmia […] o plantejar-nos si
desapareixeran les eines, les estructures d'habitació o el control del foc”; capítol 3: la literatura s'aprèn de la
mateixa manera que els escacs: “El joc dels escacs s'aprèn, i cal suposar que també es pot aprendre eljoc de
la poesia”; capítol 11: els pobles que tenen noms concrets no són primitius, perquè nosaltres feim el mateix i
no ens hi consideram: “¿Que no fan el mateix ens nostres modistes que tenen un nom per a cada tipus de
teixit?”; capítol 12: demostrar que les llengües no perden el tren de la modernitat: “[...] futbol, de football”;
capítol 13: si “Un estat plurilingüe és molt car de mantenir” iha d'haver-hi només una llengua, llavors “Un
estat amb ensenyament públic i gratuït és molt car de mantenir” i “Un estat amb seguretat social
generalitzada és molt car de mantenir”, i s'ha d'acabar amb la sanitat i l'ensenyament públics). Els arguments
d'autoritat també tenen una gran presència en el llibre (capítol 3: fa referència a la frase d'Umberto Eco “no
hi ha llibre sense llibres” persuportar el seu punt de vista; capítol 4: al·lusió a Jespersen per donar suport a la
seva tesi “Jespersen, en parlar de la correcció deia que [...]”; capítol 9: “[...] com ha anunciat amb arguments
[…] la professora Carme Junyent [...]”; capítol 11: “Segons explica Gary N. Palmer [...]”; capítol 12 “Ja ho
va deixar ben clar el gran lingüista Émile Benveniste [...]”; capítol 15 “[...] i en paraules deJespersen [...]”).
Un altre tipus d'argument que podem trobar dins l'obra de Tuson és l'argument de dades estadístiques (capítol
10: ús de dades tretes del llibre La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación
lingüística del professor Juan Carlos Moreno Cabrera).
Per tant, després de veure els arguments que ofereix Tuson en el seu llibre per defensar el seu punt de
vista...