Treball Cinema

1. Introducció
En aquest treball parlaré sobre el film de Leni Riefenstahl, “Triumph des Willens” en motiu del cicle de conferències que es fa a la Filmoteca de Catalunya, “El cinema de propaganda nazi”, de mans del professor X. Antich.
Avui és difícil veure aquestes pel·lícules només com a pel·lícules. Sobretot, perquè, en el seu moment, no van ser només això, tot i que, després del 1945, elsque hi van participar de manera rellevant pretenguessin exculpar-se amb la cínica justificació de què “només feien cinema”. Tanmateix, la cinematografia alemanya va ser una peça clau en la política cultural del nazisme i, per això, va ser dirigida personalment per Joseph Goebbels, el sinistre Ministre de Propaganda de Hitler. Com ja també va assenyalar Arendt, “només el populatxo i l’elit podensentir-se atrets per l’ímpetu mateix del totalitarisme; les masses han de ser guanyades per la propaganda”. El Tercer Reich ho va saber molt bé i va actuar en conseqüència a través de la generosa producció i difusió, absolutament controlada, de centenars de pel·lícules de ficció i documentals.
Què es perseguia, amb això? Sobretot dues coses, que no són exactament el mateix: fer propaganda iadoctrinar. En uns casos, la propaganda com a part de la política de comunicació, buscava convèncer i persuadir, encara que fos a través de la manipulació o falsificació de la realitat. En d’altres, es buscava l’adoctrinament, que és, en realitat, un instrument de la ideologia coercitiva que busca dominar, conformar consciències i modular identitats.
Aquestes pel·lícules promouen o bé la victimitzaciódels alemanys o bé la glorificació d’unes virtuts ètiques que la realitat estava desmentint de forma ostentosa. Els alemanys aris són mostrats com a víctimes, dèbils, injustament tractats, agredits, innocents, objecte de la violència de tots els altres, precisament quan estan terroritzant al món, després d’haver privat els alemanys jueus de tots els seus drets i llibertats i quan els estan deportanten massa cap a l’est amb l’objectiu d’exterminar-los tots. És el cas de la pel·lícula que tractarem en aquest treball que mostra als alemanys com a víctimes.
Cal preguntar-se què distingeix pròpiament a aquestes pel·lícules de les també propagandístiques realitzades per altres potències en altres contextos. D’una banda, és obvi, la realitat a la qual servien: un règim criminal que, amb elles,pretén justificar les seves actuacions. Però això ho feia el règim, no les pel·lícules per elles mateixes.
(text de X. Antich publicat a: https://www.facebook.com/notes/xavier-antich/la-propaganda-nazi-article-de-x-antich-a-la-vanguardia-cat-cast/10151899521643946)
2. “Triumph des Willens” de Leni Riefenstahl.
Aquest film mostra el desenvolupament del congrés del Partit Nacionalsocialista al 1934 aNuremberg. Va ser estrenada al 1935 i és una de les pel·lícules de propaganda més conegudes de la història del cinema.
La pel·lícula inclou imatges de membres uniformats del partit desfilant, tot i que apareixen pocs soldats alemanys, al son de conegudes marxes, a més apareixen parts de discursos de varis líders nazis durant el Congrés com el mateix Adolf Hitler.
Va ser Hitler qui va encarregar elfilm i el seu nom apareix en els crèdits inicials. El tema principal de la pel·lícula és el retorn d’Alemanya a la categoria de potència mundial, amb la figura de Hitler com a messies que tornarà la glòria a la nació alemanya.
Les tècniques emprades per Riefenstahl, que inclouen: càmeres en moviment, l’ús de tele-objectius per crear una perspectiva distorsionada, fotografia aèria i unrevolucionari enfoc en l’ús de la música i la cinematografia, han fet que aquesta pel·lícula sigui considerada com el documental polític-artístic millor consumat de la història del cinema.
Aquesta pel·lícula va guanyar varis premis, no només a Alemanya, sinó també als EEUU, França, Suècia i altres països. Aquesta pel·lícula ha influït en altres films (dins el gènere documental i en la publicitat ) fins el...