Treball de lectura La meitat de l'ànima


22-11-13
Aquesta novel·la podríem dir que és com un text ''d'hemeroteca'', ja que la narradora de la història conta, basant-se en altres fonts, la vida amorosa de la seua mare amb el seu autèntic pare.
L'historia comença amb el desenvolupament d'una escena en la qual hi ha una dona que va agafar el tren per anar-se'n a França. Més tard es descobreix que aquesta dona es la mare de lanarradora de l'historia. La locutora narradora es centra en la seua pròpia història, per contar com havia trobat l'historia de la seua mare.
Va ocórrer en el dia del llibre de Sant Jordi, quan un home es va apropar a l'escriptora i li va donar una carpeta blava amb uns apunts dins ambles seues dades. Però, el què l'escriptora no sabia era que aquesta informació,que en un principi va refutar, anava a serel recull d'una trama amorosa que li va endinsar en tota una aventura. Dins la carpeta hi trobà unes cartes que mostren signes en les quals es necessita la nostra col·laboració per a la busca d'informació dels personatges de les cartes, que l'enviaren com a recull. Però a més l'escriptora intenta de descobrir la seua pròpia identitat, marcada per la informació que s'hauria de buscar. Ja que elsprincipals personatges de totes aquestes cartes eren la dona que vaig nombrar al principi, que resultà que era sa mare, i el pare biològic, que fins el moment de la donada de cartes, no sabia que no era el que pressuposava. Per tant, es va donar compte que sa mare havia guardat un secret durant anys. La mare havia comés adulteri, i tal vegada son pare biològic també. I es pot veure clarament, quesegons la subjectivitat que hi presenta l'autora, aquest fet, ''no li feia molta gràcia'', ací tenim les paraules textuals de l'autora que ho representen: ''Aquest no és drama romàntic en que els fills de l'amor extramatrimonials són revestits d'una dignitat per la bastardia''. Gràcies a la recerca d'informació, la narradora que es dirigeix directament a nosaltres, es va informar del context quevaren viure els seus pares. Primer de la repressió de la família de sa mare,condicionada pels moments agònics que els feren patir els alemanys, i més tard la censura restrictiva del franquisme, que suposà l'exili de molts escriptors e intel·lectuals de l'època.
L'estil que empra l'autora de La meitat de l'ànima, és un estil molt personal. M'ha cridat l'atenció per la barreja del temps que hi pren,diferenciant per una banda l'època viscuda per la mare,(la postguerra), i per l'altra la seua mateixa. A més, dins de la novel·la trobem un locutor narrador que conta la seua historia de com s'ha organitzat per reconstruir l'historia de les cartes de sa mare i aquest es dirigeix cap als llegidors de l'obra de tu a tu, per a captar la nostra atenció i per a que no abandonem la lectura. Si encentrem en les intencions dels personatges, podem dir que per exemple; les últimes cartes de la mare, com van dirigides al seu amant. Aquestes es presenten amb una verticalitat d'alfabet pròpia de gustos elegants, en la que la seua mare, intenta per tant atraure l'atenció del seu amant, amb tocs elegants d'escriptura, a més d'utilitzar un paper amb textura que dona una mena de sensibilitat a la carta.En elles utilitza paraules en francés. Aquest tret últim ens pot fer pensar, que el pare que està buscant la narradora, pot ser que siga francés,o que després de la guerra se'n va instaurar a frança, i la mare intenta acoplar_se als registres que ell predomina en eixe moment. Malgrat això, en la part de la narració de l'escriptora sobre la seua infantesa, descriu per fonts personals, que sa mareera ''la que portava les rendes de casa'' . De fet, el podem comprovar en la part del llibre en la que hi ha un conflicte familiar entre la mare de la narradora i el pare. Ja que el pare no biològic de la narradora, no volia que la mare d'aquesta se l'emportara a França, suposadament per a que la xiqueta poguera conèixer al seu avi, abans de que aquest estiguera més malalt, a pesar d'això, la...