Treball de vela lleugera

Un apunt (es podria posar a la presentació, després de dir quines etapes has triat i perquè –perquè són de les més representatives- per deixar constància que t’has mirat altres etapes de la navegació oceànica o que, almenys, en tens alguna notícia). Es podria fer referència, aquí, a etapes com les dels fenicis o a aquesta:
Al costat de les etapes que he esmentat i que tindré en compte per ferel treball, val la pena recordar que la navegació oceànica també es va practicar i va tenir avenços importants en altres etapes o gràcies a altres pobles. Així, es pot recordar que els fenicis també es llançaren a la mar per proveir-se de metalls, especialment coure, zinc i, després, ferro, a la península Ibèrica, ja que els proveïments des de Xipre i d’Àsia Menor s’havien fet impossibles a causade la invasió grega. Les ciutats-estat independents es dedicaven al comerç, i enviaren vaixells mercants per tota la Mediterrània per fundar colònies comercials a les costes, des d'Àsia Menor fins a la Península Ibèrica. Un altre cas interessant és de la navegació oceànica al Pacífic Sud, ja que, abans que Colom arribés a Amèrica, els polinesis ja recorrien grans distàncies a través del Pacíficen... canòes de rems! Els avantpassats dels habitants actuals de les illes del Pacífic Sud provenien d’Àsia i van migrar a través del mar, saltant d’illa en illa fins arribar a colonitzar Nova Zelanda, Hawaii i la Illa de Pascua. Algunes de les illes colonitzades estan separades entre sí per milers de quilòmetres de mar obert. El mètode habitual de desplaçament era la canoa propulsada per rems (wakaen maorí) proveïda d’un estabilitzador. També eren habituals les canoes de guerra, que podien arribar als 40 metres de longitud i transportar fins a 80 guerrers.

La navegació oceànica de COLOM
Les rutes
Colom sostenia que es podia arribar al llunyà orient (o “les índies”) des d’Europa viatjant cap a l’Oest i que aquest viatge es podia realizar per mar amb possibilitats d’èxit. Amb aquestobjectiu, Colom va realitzar fins a 4 viatges entre Europa i Amèrica, viatges que van donar origena una ruta per a la navegació periòdica i segura entre aquests dos continents. Aquests viatges van seguir les rutes següents:
- 1r viatge (1942-43): surt del Port de Palos, passant per les illes canàries i arribant a les Bahames i també a les illes La Española i Cuba.
- 2n viatge (1943-46): surt deCadis, passa per illa de Hierro i arriba a l’illa Guadalupe, explorant Puerto Rico i Jamaica.
- 3r viatge (1948): surt de Sanlúcar de Barrameda, passa per Cabo Verde i arriba a la Illa Trinidad i a Veneçuela.
- 4t viatge (1502): surt de Cadis i arriba a Santo Domingo i a Hondures.
Les embarcacions
Las naves del primer viaje
Para el primer viaje Colón utilizó tres naves, dos carabelas y una"nao", aunque comúnmente se conocen como las "Tres Carabelas": la Santa María, la Pinta y la Niña.
La Santa María
Artículo principal: Santa María
La Santa María no era una carabela, en contra de lo que la apelación colectiva tradicional de las "Tres Carabelas" afirma. Se trataba de una carraca (nao en el lenguaje náutico español de la época). Con sus tres palos era una carraca menor construida,al parecer, en Galicia[162] (razón por la cual fue llamada originalmente La Gallega) y era propiedad de Juan de la Cosa. De acuerdo con las normas de estiba de entonces, la Santa María podía llevar una carga de 106 toneladas de la época (51 toneladas actuales).
En el palo mayor aparejaba dos velas cuadradas: la mayor con una cruz roja en el centro y una vela de gavia. El trinquete portaba una solavela cuadrada y el palo de mesana aparejaba una vela triangular latina. Del bauprés colgaba una vela de cebadera. La Santa María se hundió en aguas del Caribe durante el primer viaje.[163]

Réplicas de la Pinta, la Niña y la Santa María en el Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.
La Pinta
Artículo principal: La Pinta
La Pinta había sido construida en los astilleros de Palos...