Treballs Buenas Tareas

Una educación experimental

Jhon Dewey era un filòsof, psicòleg, científic social i pedagog; que va néixer a Burlington (Vermont) el dia 20 de novembre de 1859.
Era funcionalista, deia que la ment és una acció orgànica que l’home utilitza per a “controlar” els seus impulsos, satisfer les seves necessitats, resoldre els seus problemes i “assolir els seus objectius”. És a dir: comportar-se d’unamanera intel·ligent. Per a ell la vida és un rol en constant interacció entre l’individu intel·ligent i el medi.
Democràcia i educació (1916), escrit durant la seva època d’ensenyament a la Universitat de Colúmbia és una fase d’aprofundiment de la reflexió filosòfica; sintetitza la seva visió científica i prefigura les seves obres majors de la dècada dels vint.
De 1920 a 1930 continua publicanttreballs que reflecteixen l’evolució del seu pensament.
Els anys vint són el moment més madur del pensament de Dewey i el punt àlgid de la seva preocupació social i internacional. Cal valorar el seu esforç per a situar la democràcia en les coordenades de la realitat política i social del seu temps.
A la dècada dels trenta, Dewey va perfilar de manera més definida el seu pensament polític“liberal”. Va morir l’1 de juny de 1952 a Nova York.

La situació dels Països Catalans i l’Estat espanyol, l’any 1869 el govern espanyol va promulgar mesures descentralitzadores de l’ensenyament. Entre 1868 i 1874 va haver-hi un desordre legislatiu en el camp de l’educació per bé que algunes de les seves iniciatives van perdurar. L’eficàcia de l’escola era minsa i les taxes d’analfabetisme eren altes,especialment entre les dones.
L’any 1886 les escoles normals van passar a dependre econòmicament de l’Estat. La dècada dels vuitanta va veure renéixer la contesta ideològica entre els partidaris de la confessionalitat de l’escola i aquells qui volien escoles no confessionals i laiques. Des del 1910 fins al 1913 es presencien els darrers intents liberals de modernitzar l’Estat de la Restauració.Al Principat, un cop instaurada la II República, una de les primeres mesures importants del govern central va ser el Decret de Bilingüisme (30-IV-1931).
Poc a poc, però, l’aparent monolitisme del govern franquista anà mostrant esquerdes. Un dels esdeveniments importants dels primera anys cinquanta va ser la “Ley de Ordenación de Enseñanza Media”, de Ruiz Jiménez, que rectificava la de 1938.

Anivell mundial, l’ensenyament públic generalitzat es troba encara en un estat balbucient als països industrialitzats. Als Països catòlics l’Església s’oposava a les reformes liberals i a les implicacions socials de diverses teories científiques, sobretot la del darwinisme.

Dewey exposa que la relació de la persona amb els altres és l’essència de la teoria de l’educació i que el allò quepredomina en la ment de l’infant és el seu univers en aquell moment. Aquest món té una unitat i una globalitat de la seva vida i que, quan va a l’escola les matèries li divideixen i fraccionen el món.
Des del seu punt de vista, això és cert, ja que en aquells moments l’educació era de tipus memorístic i teòric. Mentre que ell aposta per una educació activa, pràctica, on tot el que s’aprengui sigui através de l’experimentació.
També diu que la classificació dels estudis és el producte de la ciència dels segles, no de l’experiència de l’infant.
Estic d’acord amb aquesta idea, ja que actualment es continua aplicant. Les matèries que s’imparteixen són així perquè sempre han sigut així i és molt més fàcil seguir un llibre de text (sense que ens interessem en els desitjos dels infants o delsnostres alumnes), que fer un programa en funció dels seus interessos i gustos, sempre amb uns límits, per tal de no donar-los només allò que els agrada o interessa aprendre.
Dewey pensa que és molt més important la personalitat i el caràcter dels infants que no pas l’estudi. El que vol aconseguir és la realització d’un mateix. No concep que l’infant i els programes escolars siguin coses separades i...