Tretze Punts De Negrín

Història

Tema 12: La Guerra civil (1936-1939)

Programa dels 13 punts de Negrín

El text, a partir del qual he de treballar el meu comentari de text, en quant a tipologia, es classificaria dintre dels programes, ja que n’és un. Un programa és l’exposició dels propòsits polítics d'una persona o d'un grup o partit polític. És una font de primera mà, els Tretze Punt de Negrín, ja que, trobemels articles tal com els van redactar l’1 de maig de 1938 i han estat traduïts del castellà. El que pretén amb aquest programa és la negociació amb Franco per sortir de la guerra armada que s’estaba duent a terme durant el 38 a Espanya i que s’estaba fent molt difícil sobretot per al territori republicà.

A la primavera del 1937 es van tornar a revifar l’enfrontament militar que hi havia entreles forces republicanes sobre com s’havia de dur a terme la revolució i la guerra degut a que s’havien donat una sèrie de fracassos militars. Per una banda, un sector de republicans, comunistes i una part dels sindicalistes defensaven posar ordre a la rereguarda, organitzar un exèrcit potent, controlar les col•lectivitzacions, establir uns vincles més forts amb les classes mitjanes i reconstruir unEstat fort i centrat en l’esforç bèl•lic. Per una altra banda, trobàvem un sector d’anarquistes i el POUM (partit obrer marxista) que no volien integrar les seves milícies a l’exèrcit regular i insistia que l’esforç per guanyar la guerra necessitava de la col•lectivitat i la consolidació de les transformacions revolucionaries.
El 3 de Maig van esclatar a Barcelona totes les tensions per culpade les forces de la Generalitat, que van desallotjar els anarquistes que ocupaven l’edifici de la Telefònica central per tal de controlar les comunicacions. Això va suposar que alguns militars de la CNT i tot el POUM s’enfrontessin amb els del PSUC, ERC i UGT, que donaven suport a la Generalitat. Aquesta lluita es va estendre per Barcelona donant lloc a la formació de barricades i va durar gairebéuna setmana. A més, això va servir com a excusa al govern republicà per intervenir a Catalunya amb 5000 guàrdies d’assalt per posar fi a la crisi. Finalment aquest conflicte es va saldar amb 200 morts, la derrota dels anarquistes més radicals i del POUM i una crisi profunda del govern.
Aquests fets van evidenciar els dos problemes del bàndol republicà: les tensions entre les forces antifeixistesper part de la política i la militarització de la guerra i del procés revolucionari i també les diferències entre el govern republicà i l’autonòmic per les reticències del Govern Central sobre la capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra. A més, s’acusava a Catalunya de no col•laborar prou en l’esforç bèl•lic de la Repúblic.
Tots aquests fets van fer que el comunistesestiguessin per sobre dels anarquistes ja que gaudien a més de l’ajuda que la Unió Soviètica donava a la República. A més, les directrius soviètiques van ordenar que il•legalitzessin el POUM i que els seus líders fossin detinguts. Aquest desfavorable curs de la Guerra, per tant, va fer que el govern de Largo Caballero fos rebutjat per comunistes, socialistes propers a Indalecio Prieto i republicansd’esquerra que utilitzaven la negativa de Largo d’erradicar el POUM per forçar una situació de crisi del govern i exigir la dimissió. El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar elaborar un nou govern al socialista Juan Negrín. Per això el POUM va ser declarat il•legal i el seus militants van ser detinguts.
El govern de Negrín es va centrar sobretot en una ferma centralització política imilitar per poder guanyar la guerra reforçant el poder central, unificant la direcció bèl•lica, integrant totes les milícies en l’Exèrcit Popular i establint control en la producció industrial i agrària. Es va dissoldre també el Consell de Defensa d’Aragó dominat pels Anarquistes i es va formar al mes de juny un nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya amb Companys com a president i...