Trial

El Trial és una disciplina esportiva motociclista fora d'asfalt, consistent a superar trams difícils sense posar els peus a terra. El seu nom original en anglès és Observed Trial i va néixer al Regne Unit a començaments del segle XX, quan uns quants gentlemen que residien al camp van començar a circular en motocicleta per camins rurals i camp a través. Trial significa "judici", "prova" o "assaig"en anglès, ja que l'origen d'aquest esport era assajar (és a dir, mirar de superar) obstacles naturals o artificials amb la moto.[1]
Tot i que el trial es va començar a practicar en motocicleta, ben aviat s'hi van afegir usuaris de sidecar donant origen al sidetrial, força popular al Regne Unit i que durant els anys 70 i 80 gaudí de molta difusió a Catalunya.[2] Cap a final dels anys 70 es vapassar a fer trial amb d'altres tipus de vehicle, com ara en bicicleta (bicitrial), cotxe 4x4 o camió. També va sorgir aleshores la modalitat "Indoor" que es practica sota sostre, en poliesportius on s'hi instal·len tota mena d'obstacles.
El moment exacte del naixement d'aquesta especialitat es desconeix, però fou probablement a començaments del segle XX, considerant que ja el 1909 es celebrà laprimera edició dels Sis Dies d'Escòcia de Trial, i el 1914 s'estrenà l'Scott Trial.
Descripció i Reglament
Un pilot amb una Beta encarant una zona en un Trial Indoor
Un trial acostuma a tenir lloc en un circuit que pot abastar des de pocs quilòmetres a més d'un centenar. Aquest circuit s'anomena "recorregut inter-zona" i pot discórrer per carretera o camins forestals. El trial és un esport onel concepte de velocitat no interessa, només s'estableix un límit de temps per a completar la prova, que acostuma a ser generós. Els pilots surten per torns, en grups de dos o tres cada minut,[12] i han de completar una o més voltes al circuit.
Enmig del recorregut s'hi van delimitant una sèrie de "zones" (sovint agrupades en "seccions"), consistents en trams de dificultat variable que elscorredors han de superar amb la mínima penalització possible, ja que el guanyador és qui menys n'obté.[11]
Les zones es coneixen com a "non-stop" perquè cal recórrer-les sense aturar la moto ni posar els peus a terra. Consisteixen sovint en forts desnivells, tarteres, grans roques, arrels, torrents o rius, zones enfangades i qualsevol altre terreny que impliqui dificultat per a circular-hi. Els pilotshan de passar-hi per torn, un a un, i sovint abans d'intentar-les baixen de la moto i s'hi estan una estona veient com ho fan altres contrincants, o les recorren a peu per saber com les encararan.
Un cop decideix escometre una zona, el pilot té dret a un sol intent. Mentre ho fa, diversos "jutges" l'observen atentament i compten el nombre de vegades que el pilot recolza un peu (o qualsevolaltra part del cos) a terra, per tal de penalitzar-les.[13] Aquesta falta s'anomena "peus". Si el pilot cau, atura la moto o comet determinades infraccions, s'anomena "fiasco" (failure en anglès)[14] i obté la penalització màxima. Si el pilot supera la zona sense cometre cap d'aquestes faltes obté 0 punts i es diu que "neteja" la zona.

Cada competidor porta una petita tarja en la qual, un cop elpilot ha acabat la zona, el jutge de zona hi perfora el nombre de punts de penalització obtinguts. Al final de cada volta al circuit (en general 3) el pilot lliura la tarja a la taula de control situada a la meta i en recull una de nova, de manera que els organitzadors van comptabilitzant els punts parcials de cada volta i al final de la prova, un cop sumats els punts fets per cada corredor en eltotal de voltes, se sap la classificació final. El guanyador és qui menys punts ha fet, i en cas d'empat es desempata pel còmput de millors puntuacions fetes pels pilots afectats.[11]
Especificacions
L'ordre de sortida dels pilots es decideix normalment per sorteig.[15]
Es penalitza amb una dècima de punt cada minut d'endarreriment sobre l'horari previst.[16]
En proves de trial amb molts...