Un Dia Per Recordar

Un dia per recordar!
 
Fase de planificació:
 
- Un dia molt especial per mi, ja que va ser el dia que va néixer la meva primera neboda, Naiara. Va ser el 25 de novembre del 2000. Un dia moltespecial.
- Explicaré com vaig viure aquest moment , el primer cop que vaig ser tieta.
- Començaré explicant on em trobava quan em van trucar donant-me la noticia de l’esperada arribada. Després,comentaré com va anar passant el dia y els sentiments que vaig viure, fins que la meva neboda va arribar a aquest món.
- Ho explicaré en 1ª persona del singular, i també faré servir la 1ª persona delplural.
- Ho explicaré tot en passat.
- Al 1r paràgraf explicaré quan em van trucar per donar-me la noticia i on em trobava.
- Al 2n paràgraf entraré a descriure el succeït un cop vaig arribar al’hospital i mentre que era allà.
- Al 3r paràgraf comentaré les sensacions que vaig sentir al veure a la meva neboda.
 
Fase de redacció:
 
Un dia per recordar!
Era el dia 25 de novembre de l’any 2000.Jo em trobava a la meva feina, quan la meva mare em va trucar per donar-me la noticia. Va trucar a les oficines centrals, com que jo em trobava a dintre de la fàbrica, el meu cap va vindré aavissar-me. La meva primera neboda ja era de camí. Mari, la meva germana, amb nomes vint anys, anava a ser mare per primer cop, havia trencat aigües i anava de camí a l’hospital. De manera que, tal com em vanavisar, vaig agafar les meves coses i vaig anar corrents cap allà.
Un cop vaig arribar a l’hospital, ja era allà la meitat de la nostra família. Per tots nosaltres era un moment molt especial, jaque era el primer nado que arriba a casa nostra i tots l’esperàvem amb molta felicitat i estàvem molt entusiasmats. Tots estàvem molt nerviosos, però cadascun ho portava a la seva manera. Hi havia quino podia parar de parlar, altres que no podien parar quiets o molt neguitosos, com era el cas del futur papà. Ell era el mes nerviós de tots, com és lògic, més quan és el primer fill. I mentrestant...