Una arrimador modernista

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 13 (3216 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 26 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
1. ARRIMADOR MODERNISTA.
1.1 Descripció física:
Mosaic de ceràmica artística seriada manufacturada amb variacions, combinada, policromada i vidriada d’acabat setinat per aplicació en revestiment d’arrimador. Qualitat tècnica i estètica alta, permet reiterar infinitament el dibuix. La tipologia de l’aplicació és vertical i en ella es pot observar tres parts (de d’alt a baix):Un marc de fustaque limita el conjunt de rajoles amb la part pictòrica de tonalitats pàl·lides, una part superior en banda horitzontal de repetició senzilla, amb una gran fulla basal dissenyada i inspirada en un Acant, de nom científic Acanthus mollis: planta herbàcia perenne adaptada i emprada en jardins mediterranis. En taxonomia anomenada ala d’àngel, destaca per la bellesa ornamental d’unes fullesprofundament lobulades que donen un aspecte senyorial, per això el fet d’estar encerclada en color daurat, ara ja perduda la lluentor. Als quatre vèrtex estan disposades dins petites fulles, amb detalls daurats, que es coordinen amb les laterals per a formar altres conjunts, tots amb delimitació inferior daurada. Colors protagonistes anticlàssics vigorosos i vibrants com a símbol de vida i natura: verdfosc, verd clar, púrpura i negre. I per últim la part de sota i més àmplia: On la fulla és més petita però més elaborada que conté un tall de línia ondulada i complexa. Els vèrtexs formen flors inspirades, segurament, en el cactus Acanthocalycium. Ambdós noms tenen una etimologia semblant, tots dos venen del  grec 'akantha', que significa espina y en el cas de l’Acanthocalycium es combina amb laparaula grega 'kalyx' que significa florir. Els tons cromàtics són els mateixos de la part superior, a diferència del color taronja que contenen aquestes últimes flors esmentades.
1.2 Context : edifici, localització i espai públic.
L’arrimador està en la casa Magí Llorens de Lleida, de l’arquitecte Francesc Lamolla Morante. Tot i que a la part més alta de la casa es pot veure la data de1905, en realitat no fou bastida fins el 1907, i els primers plànols consten a l’Ajuntament de Lleida amb data de l’any 1898.Es tracta d’un edifici compacte de 3.000 m2, amb planta baixa i quatre plantes de pisos. L’interior conserva elements decoratius originals i restaurats. Se la coneix com “La Pedrera Lleidatana” per la gran quantitat i qualitat dels seus elements artístics: forjats de lesbalconades corregudes, voladissos de pedra amb motius florals i la tribuna envidriada a l’exterior i enteixinats en sostres, pintures murals i arrimador ceràmic a l’interior. La seva localització és fàcil, a l’estar situat al carrer Major números 74 i 76 cantonada amb el carrer Cavallers. El mosaic analitzat, es troba en el rebedor o la entrada, com a arrimador, a la que s’accedeix per la granporta lateral del carrer Major. Després de la restauració i remodelació de l’edifici (1998/2000), el vestíbul ha estat dividit en dues parts, una exterior i una altra interior privada separades per una vidriera, la qual cosa en permet la contemplació de les pintures ornamentals i l’arrimador de ceràmica vidrada, que estan convenientment il·luminats.
L’edifici està situat en el centre d’aquestcarrer que alhora ho és de l’eix comercial, únic lloc amb vistes encarades cap al riu Segre.
1.3 Dimensions, material i components:
Dimensions: Les rajoles que formen la composició artística superior tenen les mateixes mesures i forma rectangular de 18,50 x 20 cm. Les que formen la composició artística inferior són quadrangulars de 20 x 20 cm.
La composició inferior forma un revestiment amanera de sòcol d’ aproximadament un metre d’alçada que recorre els laterals de la cambra de 5 metres de llargada en el seu marge dret. L’esquerra està dividit per una porta amb treballs d’ebenisteria a l’interior de l’habitatge.
Tècnica: ceràmica esmaltada policromada de rajoles seriades, realitzades amb plantilla. Això fa que les rajoles no mantinguin una uniformitat ja que s’hi aprecien les...
tracking img