UNA MIRADA INTIMA


UNA MIRADA INTIMA
En primer lloc, m’agradaria deixar una cosa clara, no sóc la Juliette Binoche ni em vull assemblar en ella. Som persones totalment diferents, ja quea ella li agrada pintar, dibuixar, ballar, etc.
Sóc decidida, orgullosa, lleial als meus. Decidida ja que tinc clares les coses que vull fer i que faré, orgullosa perquèno deixo que ningú em rebaixi l’autoestima que tinc. Lleial als meus, no deixo que ningú els hi faci mal ni que els engany, i menys jo, penso que si tens amics més valque els cuidis, és la única cosa que valdrà la pena tenir, a part de la família.
Per parlar de mi mateixa necessitaria arribar a recordar vells moments, moments en quehagi demostrat ser tal i com sóc i no una simple i avorrida còpia dels altres. Perquè em coneguin els altres, m’he de conèixer jo també, he de saber els meus punts dèbils,els meus sentiments i el meu veritable jo, perquè si jo mateixa no em conec, qui em coneixerà? Recordo que la meva mare em deia que per ser una persona real, he dedemostrar els meus sentiments i seguir el meu cor i els meus pensaments, perquè si no, no seré real i sincera. Per ser reals, cal seguir endavant en tot moment, deixant de bandales nostres pors, encara que costi, és necessari.
En conclusió, no cal fer veure el que no som, perquè no serem feliços, per ser feliç cal ser un mateix i no deixar-seportar per la societat. Hem de deixar fluir el que sentim i les sensacions. No importa si alguna cosa ens surt malament, el que realment importa és el simple fetd’haver-ho intentat, no si el resultat és bo o dolent, al llarg del temps les coses que abans no t’han sortit, et sortiran. Cal gaudir dels moments que et dona la vida.