UNITAT 3 L ESPANYA DEL SEGLE XVIII

UNITAT 3 L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII
1. La monarquia absoluta dels Borbó.
1.1. La guerra de SuccessióL’any 1700, Carles I, va morir sense descendencia. Els candidats principals, eren Felip d’Anjou i l’arxiduc Carles d’Habsburg.
El testament de Carles II designava com a successsor a Felip V. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l’equilibri de poder entre les potències europees,Gran Bretanya, Holanda i Portugal que van donar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya, aquesr va ser un conflicte internacional.
A Espanya, també s’havien dividit els territoris peninsulars. Castella es va mostrar Fidel a FelipV, en canvi, la Corona d’Aragó van donar suport al candidat austríac. El temor de les institucions de perdre el seu poder davantde les tendències centralitzadores i uniformistes de la nova monarquia.
El 1711, moria l’emperador d’Àustria, Josep I, i ocupava el tron l’arxiduc Carles. El perill per a l’equilibri europeu el constituïa un habsburg al tron de dos regnes tan importants.
La pau entre els contendents es va firmar en els Tractats d’Utrecht i de Rastatt.
Quan es va firmar el Tractat d’Utrecht, el 1713, resistienBarcelona i les Balears. Les Corts catalanes, van decidir lluitar contra els exèrcits borbònics, L’11 de setembre de 1714, les tropes de Felip V van prendre Barcelona, i el 1715 ocuparen Mallorca.
1.2. La imposició de l’absolutisme borbònicQuan els Borbóes van instal·lar al tron español, van imposar un model d’absolutisme implantat a França amb Lluís XIV, durant el segle XVII.
Amb aquesta novaconcepció, els monarques, secundats per consellers fidels i competents, van combatre les poques limitacions que encara actuaven sobre les prerogatives de la Corona, i es van esforçar per enfortir el poder reial.
1.3. Centralització i uniformitatFelip V i Ferran Vi van asumir la tasca d’unificar i reorganitzar els diferents regnes peninsulars. Mitjançant els anomenats Decrets de Nova Planta, vaimposar l’organització politicoadministrativa de Castella en els territoris de la Corona d’Aragó. La Nova Planta va abolir les Corts dels diferents regnes, es van convertir en les Corts d’Espanya . També es va suprimir el consell d’Aragó, i el Consell de Castella es va asumir les funcions. El Consell de Castella i la resta de consells de l’època dels Àustria van pasar a ser mers òrgans consultius ivan prendre pes en el govern.
Per damunt de qualsevol institució se situava el poder del monarca. L’ajudaven les secretaries. Els secretaris eren nomenats i destituïts pel rei, depenien d’ell i havien de retre comptes només a ell. Els funcionaris ajudaven els secretaris. Els Borbó van reorganitzar el territori: van eliminar els antics virregnats i van crear demarcacions provincials.
L’aportaciómés rellevant el nou model administratiu va ser la introducció del càrrec dels intendents, depenien directament del rei, gaudien d’amplis poders i tenien com a missió la recapració d’impostos.
L’altra novetat es va produir en els intents de reorganització de la Hisenda.
Aprofitant el dret de conquista, ho van intenatr en els territoris de la Corona d’Aragó. Així es van implantar l’equivalent i latalla a València, l’única contribució a Aragó i el cadastre a Catalunya.
1.4. La política exterior
El regnat dels Borbó es va iniciar amb la pèrdua important de poder d’influència de la Corona espanyola en el context internacional, però va permetre a la monarquia alliberar-se de la pesant càrrega militar i financera que havia suposat durant els segles XVI i XVII el manteniment de lespossessions europees.
Els principals enfrontamentses van produir a causa de l’interés d’Isabel de Farsenio, segona dona de Felip V, defensa l’accés al tron de Nàpols de son fill gran, Carles, i al tron de Parma i Mòdena del seu altre fill, Felip.
En la recerca d’aliats, Felip V i, després, Carles III van signar una sèrie de pactes amb França(Pactes de Família).
L’arribada al tron de Ferran VI va ser...