utilidad de lo inutil

Desprès d'estar buscant notícies i més notícies, al final he escollit aquesta. És la que més m'ha cridat l'atenció, perquè considero, des del meu punt de vista, que els individus més perjudicats en aquesta societat degut a la crisis econòmica que estem patint, són els nens i, són els que «menys» estem vetllant per la seva salut i formació. Són infants que estan vivint una situació moltproblemàtica i que degut això, els fa ser molt vulnerables dintre de la societat en que viuen. Es tracta de nens i nenes que no s'haurien de preocupar del que tindran per menjar, de com aniran vestits a l'escola, si amb la roba de fa dos dies o amb la roba del dia anterior... Vulnerables dintre d'una societat destructurada i desigualitària, que dóna més importància en invertir en aquells recursos o ideesque puguin donar beneficis econòmics i, no en l'estat del benestar. En aquest article és reflexa de forma molt clara el què haurien d'estar fent la majoria del alcaldes dels ajuntaments d'Espanya i no ficar-se tants diners a la butxaca.
Aquest article respecte el punt de vista utilitarista reflexa el que seria «inútil» per aquest grup d'individus. Invertir en beques de menjador i de materialescolar no dóna uns beneficis a la societat en sí, si no a un grup «minoritari» en tota la civilització. Llavors, els utilitaristes no apostarien en allò que realment no donaria uns beneficis concrets, si no que invertirien en allò que realment pogués donar un rendiment específic. És a dir, els utilitaristes veurien més «útil», per exemple, crear una línia de metro que invertir en el benestar d'aquestsnens. Això és degut a que aquesta inversió portaria a molts turistes o no turistes a comprar a les botigues, a visitar el casc antic, prendre algun àpat... Això fomenta que la gent compri i consumeixi. En canvi, invertir en menjadors escolars i material escolar no produeix uns beneficis tangibles.
Nuccio Ordine en el capítol 2. Els sabers sense benefici són inútils!, del seu llibre “La utilitatde l’inútil. Manifest”, esmenta en un dels apartats del capítol un fet evident que es pot relacionar perfectament amb el que he esmentat anteriorment. Aquest argument és: “no per atzar en les últimes dècades les disciplines humanístiques es consideren inútils, són marginades no sols en els programes escolars sinó sobretot en els capítols dels pressupostos estatals i en els fons de les entitatsprivades i les fundacions. Per què gastar diners en un àmbit condemnat a no produir beneficis? Per què destinar fons a sabers que no aporten un ràpid i tangible rendiment econòmic?”.
Nuccio Ordine esmenta en la part segona, en el capítol 4. del seu llibre “La utilitat de l’inútil. Manifest” que "a l’ensenyament públic li correspon la delicada tasca d’apartar l’home de les misèries de l’utilitarisme i educar-lo en l’amor pel desinterès i la bellesa. Un objectiu que per ser complert requereix mesures contràries a les adoptades pels «governs precedents» i per l’actual «comitè de finances»". “Però és encara una errada més greu que el rigor de la despesa

s’apliqui en el moment equivocat, quan el país necessitaria, ben al contrari, potenciar les activitats culturals i l’ensenyament públic”.Com esmenta aquest autor i l’alcaldessa de Ciudad Real, Rosa Romero, és necessari invertir i potenciar en l’ensenyament públic i en el benestar. Com explica Romero, R. En aquest article on clarifica que “Invertir en educación y en el bienestar de los niños es invertir en el futuro de Ciudad Real” .
Els utilitaristes el que fan es retallar en aquests àmbit degut al “no benefici” que “noaporten” els infants o joves. Poc a poc estan acabant amb l’educació pública, fins que arribarà el dia que qui tingui un nivell adquisitiu “normal”, que pugui satisfer les necessitats bàsiques d’ ell i dels individus que vetlli, etc. Podrà permetre’s viure d’una forma “digna”.
Aquesta notícia no és que podria ser, si no que és útil des d’un punt de vista “no utilitarista”. Invertir en l’educació i en...