utilitarisme

L’UTILITARISME


Capítol II
(2-4) Explica la moral hedonista d’Epicur. Relaciona els conceptes de plaer, felicitat i utilitat. El principi de “màxima felicitat”: fonament de la moral de JSM.
La moral hedonista d’Epicur es fonamenta sobre el principi de plaer, el qual Epicur descrivia com a manca de dolor. Tot i que plaer, és un concepte que s’ha relacionat amb els vicis dels humans, Epicurno hi pensava com a tal, sinó que l’interpretava com anomenaríem nosaltres “benestar”.
Per altra banda el fonament moral d’Stuart Mill de principi de màxima felicitat s’explica com la recerca del bé per al màxim nombre de persones.
(5) Els plaers mentals són superiors als corporals. Explica-ho.
Els éssers humans, segons JSM, hem desenvolupat plaers més enllà dels desitjos animals més primarisi són aquests plaers (que es troben en els sentiments, l’imaginació, etc.) els que proporcionen autèntica felicitat a hom.
(8) La capacitat per a la felicitat es proporcional a la capacitat per al patiment: això és una qualitat dels éssers superiors. Explica la moral estoica.
JSM afirmava que els éssers humans tenim la capacitat de ser feliços o infeliços directament relacionades. Així doncs,un sempre podrà tenir una gran capacitat per a patir però aquesta quedarà compensada per la capacitat de patir. JSM creia però que aquell que té una capacitat més gran per ser feliç sempre es trobarà davant del fet de que la seva felicitat serà imperfecta i que mai assolirà el plaer absolut.
(9-10) La capacitat per a experimentar plaers superiors es desenvolupa amb l’educació.
La capacitatd’experimentar plaers superiors, sovint va arrelada al temps que posseïm o a les nostres conviccions. Per tant, freqüentment, hom escull els plaers petits abans que els superior, no pel fet de que els prefereixi, sinó per que no ha tingut en consideració la possibilitat d’experimentar un plaer superior.
Un bon exemple podria ser l’hàbit del fumador. El fumar el podem considerar com a un petit plaer quepassa per davant del plaer superior que hauria de ser la nostra salut, però la poca convicció del fumador l’indueix a fumar abans que a tenir en compte el seu estat de salut.

(12-13) JSM explica el principi de “màxima felicitat”. Fes un resum.
El principi de “màxima felicitat” de Mill es fonamenta en l’abundància de plaers a nivell qualitatiu i quantitatiu. També, però, anuncia que aquestafelicitat ha de ser dirigida al màxim nombre de persones possibles.
(14-15) Explica les dues objeccions que JSM planteja al principi de “màxima felicitat”.
Una de les objeccions que Mill fa al principi de “màxima felicitat” resulta lògica: totes les accions i decisions que hom pren no poden dur una única direcció, és a dir, no podem estar en tot moment cercant la felicitat.
Un altre objecció és elfet que a la vida no tots els moments poden ser de màxima felicitat i d’èxtasis ja que és impossible de concebre tal situació.
(16) Explica la relació que estableix entre els binomis tranquil·litat/estímul i plaer/dolor.
Mill afirma que hom pot trobar el plaer en la tranquil·litat, és a dir, en l’absència d’estímuls. Tot i així, també creu que els dos poden coexistir i complementar-se ja que ésimpossible trobar el plaer només en un d’ells, i al cap i a la fi, el que fa augmentar el plaer és la suscitació que un té sobre l’altre.
(17-20) Quina relació estableix entre intel·ligència i plaer? Com contribueix l’educació en la millora de la felicitat?
Intel·ligència i plaer, per a Mill, estan directament relacionades. Aquell que és intel·ligent desenvolupa un major interès pel món quel’envolta que es realment complex i que ofereix una infinitat de coneixements.
L’educació és fonamental per a afrontar els enemics principals de la societat com és la malaltia, ja que ajuda a enfrontar-s’hi des d’una educació física i moral.
(21-22) És possible l’acció moral sense la compensació de la felicitat?
Segons Mill, actuar d’acord amb la moral quasi mai va acompanyat de la felicitat....