Utilitarisme

UTILITARISME

TOCQUEVILLE

Sociòleg que vol transformar la societat. Viatja a Nova York amb el seu amic Gustave Beaumont a estudiar els centres penitenciaris, però realment volien estudiar la nova societat americana. Escriu La democràcia a Amèrica.

Troba una societat amb una forma de vida molt estable –ningú la qüestiona- que es regeix per una tendència molt concreta: igualtat decondicions –democràcia social-. No vol dir que hi hagi igualtat material, sinó de condicions, d’oportunitats( Qualsevol podia gaudir de béns que un altre tenia i els infeliços optaven a ser-ho, en aquell sistema obert de treball, d’intensa lluita i d’ascens social. Els fracassats assumien la culpa. ( Individualisme: no es tracta d’egoisme –un simple vici moral- sinó que qualsevol home se centra en el seupròpi projecte de vida, al veure’s en condicions garantides de lluitar per la seva pròpia felicitat, cosa que l’independitza dels altres. L’individu se centra únicament en ell i en la seva petita família i grup d’amics.

PROBLEMES

Toqueville jutja aquest individualisme amb moltes reserves. Li sembla un destí imposat per la igualtat de condicions que constituïa una forma de vida coherent ambles exigències de llibertat i responsabilitat envers un mateix. Però aquesta forma de vida era evident que arribaria a Europa, que havia viscut durant segles el despotisme monàrquic, i convenia preparar-se per a aquest canvi, o els efectes serien nefastos.

A Amèrica existia una vida comuna i ciutadana molt intensa i on el poble tenia una educació política molt pràctica i realista, que s’aviaaconseguit mitjançant continues assemblees i eleccions, discussions i clubs. Amb aquest cert associacionisme s’havia arribat a un equilibri amb l’individualisme. Per contra, a Europa –on feia segles que el govern estava determinat pel poder absolut i les institucions burocràtiques estaven molt allunyades del poble- l’individualisme es veuria mancat d’aquest contrapès de la vida pública comuniària,per lo que dominaria completament la vida social. La igualtat de condicions donava a cada individu la resposabilitat total del seu èxit op fracàs, de manera que es feia evident el perill que els homes no s’interessessin pels assumptes públics. I es que la democràcia social –constància, responsabilitat, esperit de sacrifici, capacitat de treball, orgull, independència- no afavoria la democràciapolítica –passió per l’Estat, interès per la sort dels demés, afany de glòria...-. (Separació entre l’home privat i els assumptes públics.

Tot plegat, però, s’aposentava en la base última de l’opinió pública majoritària. Els homes se sentien segurs, no per la sensació de gaudir d’uns bons representants polítics, sinó pel fet que els homes del seu voltant vivien de la mateixa manera, mateixescondicions, aspiracions, opinions... No li donaven gaire importància a l’ordre polític, que alhora era el reflex de la seva opinió comuna.

DESPOTISME I OPINIÓ PÚBLICA

L’opinió pública dominant era l’única cadena d’enllaç entre governants i ciutadans, rere la qual tots els individus se senten protegits en la seva soledat. Els dos elements s’enforteixen(El govern pot exercir el seu poder senseintromissions, alhora que s’encarrega de reforçar aquesta vida solitària. Al dèspota tant li fa si els ciutadans li donen suport, mentre aquests no s’hi uneixin en contra, mentre que als ciutadans els suda la polla la política mentre ells puguin segur buscant el seu profit privat i duent a terme el seu projecte de vida particular. El despotisme sempre havia existit però en aquestes condicions es veiareforçat, ja que era acceptat voluntàriament. No obstant aquest estava limitat al dret i la llei, a més, s’atén i s’ajusta a la opinió pública. D’altra banda, els homes només se sentien segurs si tothom pensava igual.

Toqueville es mostra pessimista i veu en l’individualisme mals com el judici erroni produït pels defectes de l’esperit i un vici del cor, és a dir, el sistema de valors dels homes...