Valora la repercussió de l’assaig de joan fuster en el context de l’època.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel•lectual compromés amb els indigents i amb la recerca de laidentitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicació a l’assaig és amplíssima, va escriure assaig humanístic, sociopolític i d’història cultural. El seu estilés fresc, desenfadat, carregat de fórmules col•loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica.

L’assaig, fou especialment perseguit durant els primers anysde la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Fuster hagué de véncer en la seua trajectòria intel•lectual moltes adversitats: censura, hostilitats,falta de mitjans, absència d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià, atonia cívica…

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar Eldescrèdit de la realitat (1955) Una reflexió sobre la funció de l’art, sobre la capacitat creadora de l’home, Diccionari per a ociosos (1964) i L’home mesura de totes les coses (1967), quetracten de la crisi de l’home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions comenfrontaments en una època en què ja s’entreveia la fi del règim: Qüestió de noms (1962), on s’analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència nacional dels valencians.Nosaltres els valencians (1962), una obra cabdal. Una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians, on s’analitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: l’autoodi,el provincianisme, la manca de una força social compromesa... Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.