Vdfg
Páginas: 2 (432 palabras)
Publicado: 26 de octubre de 2010
El Verd va dir:
“Certament el més important sóc jo, signe de vida i d’esperança. He estat escollit com a color de l’herba, els arbres, les fulles. Sense mi tots els animals moririen. Mireu el camp:em veureu pertot arreu”.
El Blau li va interrompre:
“Tu penses solament en la terra, però considera el cel i el mar. L’aigua és el fonament de la vida, els núvols la treuen del mar profund. Elfirmament ofereix espai i pau i serenitat. Sense la meva pau, tots vosaltres no seríeu res”.
El Groc va esclatar a riure i va dir: “Vosaltres sou tots massa seriosos. Jo porto la rialla, l’alegria ila calor al món. El sol és groc, la lluna és groga, les estrelles són grogues. Cada vegada que tu mires un girasol, el món sencer comença a somriure. Sense mi no hauria alegria”.
El Taronja va fersonar la seva trompeta:
“Jo sóc el color de la salut i de la força. Puc ser escàs, però sóc preciós perquè serveixo a les necessitats de la vida humana. Jo tinc les vitamines més importants. Penseu enles pastanagues, en les carabasses, en les taronges, en els mànecs i en les papaies. No estic contínuament donant voltes, sinó quan omplo el firmament a l’aurora i a la posta del sol. La meva bellesaés tan impressionant que ningú fa cas de vosaltres”.
El Vermell no pogué esperar més i va cridar:
“Jo sóc el cap de tots vosaltres. Jo sóc sang i la vida és sang. Sóc el color del perill i delvalor. Estic disposat a lluitar per una causa. Jo poso foc en la sang. Sense mi la terra estaria buida com la lluna. Sóc el color de la passió i de l’amor, de la rosa vermella, de l’estrella de Nadal ide la rosella”.
El Porpra es va estirar fins a la seva màxima alçària. Era veritablement alt i va parlar amb gran dignitat:
“Jo sóc el color de la sobirania i del poder. Reis, caps d’estat ibisbes m’han escollit sempre, perquè sóc signe d’autoritat i de saviesa. La gent no em posa en discussió, es limita a escoltar-me i a obeir-me”.
L’Anyil va parlar, molt més tranquil·lament que tots...
“Certament el més important sóc jo, signe de vida i d’esperança. He estat escollit com a color de l’herba, els arbres, les fulles. Sense mi tots els animals moririen. Mireu el camp:em veureu pertot arreu”.
El Blau li va interrompre:
“Tu penses solament en la terra, però considera el cel i el mar. L’aigua és el fonament de la vida, els núvols la treuen del mar profund. Elfirmament ofereix espai i pau i serenitat. Sense la meva pau, tots vosaltres no seríeu res”.
El Groc va esclatar a riure i va dir: “Vosaltres sou tots massa seriosos. Jo porto la rialla, l’alegria ila calor al món. El sol és groc, la lluna és groga, les estrelles són grogues. Cada vegada que tu mires un girasol, el món sencer comença a somriure. Sense mi no hauria alegria”.
El Taronja va fersonar la seva trompeta:
“Jo sóc el color de la salut i de la força. Puc ser escàs, però sóc preciós perquè serveixo a les necessitats de la vida humana. Jo tinc les vitamines més importants. Penseu enles pastanagues, en les carabasses, en les taronges, en els mànecs i en les papaies. No estic contínuament donant voltes, sinó quan omplo el firmament a l’aurora i a la posta del sol. La meva bellesaés tan impressionant que ningú fa cas de vosaltres”.
El Vermell no pogué esperar més i va cridar:
“Jo sóc el cap de tots vosaltres. Jo sóc sang i la vida és sang. Sóc el color del perill i delvalor. Estic disposat a lluitar per una causa. Jo poso foc en la sang. Sense mi la terra estaria buida com la lluna. Sóc el color de la passió i de l’amor, de la rosa vermella, de l’estrella de Nadal ide la rosella”.
El Porpra es va estirar fins a la seva màxima alçària. Era veritablement alt i va parlar amb gran dignitat:
“Jo sóc el color de la sobirania i del poder. Reis, caps d’estat ibisbes m’han escollit sempre, perquè sóc signe d’autoritat i de saviesa. La gent no em posa en discussió, es limita a escoltar-me i a obeir-me”.
L’Anyil va parlar, molt més tranquil·lament que tots...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.